L’examen

Algu­nes coses bones han pas­sat en les dar­re­res set­ma­nes a Tar­ra­gona, rela­ci­o­na­des amb el patri­moni, que podrien fer pen­sar que no està tot per­dut. D’una banda, l’excel·lent recerca sobre els aqüeduc­tes romans de Tàrraco, a càrrec d’inves­ti­ga­dors de l’Ins­ti­tut Català d’Arque­o­lo­gia Clàssica (ICAC), que ha faci­li­tat la tro­ba­lla del pri­mer aqüeducte que es va cons­truir a l’antiga ciu­tat, ante­rior al gran Pont del Dia­ble. El direc­tor dels tre­balls, Jordi López, va rebre ahir el premi Tàrraco a la defensa i pro­moció del patri­moni mun­dial. De l’altra, la cele­bració del Congrés Inter­na­ci­o­nal d’Arque­o­lo­gia i Món Antic, dedi­cat a l’estudi dels ports romans. Aquests dies hi haurà altres actes per cele­brar que fa 21 anys el con­junt de Tàrraco va ser decla­rat patri­moni mun­dial per la Unesco. Més de dues dècades d’alts i bai­xos en la com­plexa gestió del patri­moni, que en els dar­rers temps ha mos­trat la seva cara més ver­go­nyosa amb inci­dents com els forats a la Torre Minerva per ins­tal·lar-hi una bas­tida. En aquests 21 anys la inves­ti­gació i la divul­gació han anat molt al davant, però la congènita mala gestió i la poca inversió, a la cua. I ara ens tro­bem a les por­tes del 2022, un any clau perquè la ciu­tat ha de pas­sar una mena d’exa­men per ava­luar l’estat de con­ser­vació dels monu­ments i que, si suspèn, podria com­por­tar que perdés la con­dició de patri­moni mun­dial. Només de pen­sar que aquesta pot ser més que mai una pos­si­bi­li­tat, hau­ria de fer reac­ci­o­nar als ges­tors (de totes les admi­nis­tra­ci­ons) del nos­tre patri­moni i que de veri­tat creïn i com­par­tei­xin –ja toca– un òrgan de gestió únic.