Un repte de ciutat
Durant anys, l’entrada sud a la ciutat de Girona ha ofert una imatge desoladora. Podríem dir que fins i tot indigna. Naus abandonades, mig derruïdes, fruit d’una crisi econòmica que va tirar per terra el macroprojecte de reconversió del carrer Barcelona, una de les portes de benvinguda a la ciutat. I així es va mantenir, com si el temps s’hi hagués aturat. Però aquella fesomia de grafits i espais atrotinats, ruïnosos i decadents comença a canviar. La iniciativa privada n’és la punta de llança, amb dos projectes que ja tenen forma i gairebé estan conclosos, com són la nova Clínica Girona i l’ampliació de l’Hipercor –que en breu passarà a ser El Corte Inglés–, que porta implícita la renovació de la plaça Salvador Dalí. Són l’avançament d’una reconversió que ha d’anar molt més enllà. No només amb els projectes que ja estan sobre la taula, com l’institut Ermessenda, on ara hi ha l’antiga fàbrica Simon, o bé la intervenció al xalet Soler per transformar-lo en la Casa de la Tecnologia. Si només fos això, la feina quedaria a mig fer. El desenvolupament urbanístic preveu la construcció de diversos edificis residencials, dos o tres al llarg de l’avinguda, de volum important –com ho és ara la Clínica Girona– que haurien de tancar el cercle per abandonar definitivament la imatge de deixadesa que s’ha mantingut durant anys. Sembla que la negociació en aquest sentit va bé, però quan parlem del món de la construcció sempre s’ha de fer amb certa prudència. I més en aquest sector de la ciutat, on ja s’han tingut males experiències. Mentrestant, i com a colofó de tot el procés, caldria fer una reflexió en profunditat no només sobre la imatge d’aquesta via sinó també sobre l’ús que en volem fer, quina funció ha d’exercir, com hi ha de fluir el trànsit de vehicles, quin espai ha de tenir el vianant... Ara és el moment, just quan arrenca la seva transformació urbanística. Si no, sempre es pot tenir la temptació de convertir-ho en una carpeta més al calaix de l’oblit. Com ho ha acabat sent la Devesa o d’altres temes. Cert que aquesta reflexió global és complexa, perquè estem parlant del que segurament és el principal eix viari de la capital gironina. I que hi han de participar diversos agents, amb la disparitat d’opinions i el debat que això suposa. Però estem parlant d’un gran projecte de ciutat, d’aquells que perduren i que són insígnia. I com a tal, tothom se l’ha de fer una mica seu.
