Sense cap legitimitat

El no a la independència ha guanyat en el referèndum de Nova Caledònia, però més d’un de cada dos votants no va anar a votar seguint la crida dels independentistes canacs a boicotejar la consulta després que el govern francès els hagués negat l’ajornament que demanaven per la situació que travessa l’arxipèlag a causa de la covid-19. Una mostra de resistència passiva que recorda a l’Estat francès l’existència del poble canac. La tossuderia del govern francès fa que el resultat d’aquest referèndum que hauria resoldre la situació de Nova Caledònia no tingui la legitimitat que es mereix una consulta d’aquest tipus. La mateixa tossuderia que el govern espanyol, tot i que les formes són diferents. El to del president Macron no va tenir res a veure amb el dels presidents espanyols ni amb el que va fer servir Felip VI el 3-O. Aquí es van enviar els agents a apallissar la gent i des de l’1-O el nacionalisme espanyol té dues obsessions: el president Puigdemont i l’escola catalana. I aquesta última inclou una fòbia històrica: arraconar la llengua catalana. Per què? Doncs perquè per ells els catalans som espanyols, però el català no ho és. I per la mateixa raó molts catalans ni volem ni ens podem sentir espanyols. Aquest imposat 25% de classes en castellà hauria de ser un punt d’inflexió d’una situació que fa anys que dura en la qual la comunitat educativa ha estat reprimida pel nacionalisme espanyol. Hem de ser conscients que en aquesta partida ens hi juguem el futur de la nostra llengua pròpia i el d’una educació pública basada en la qualitat i els valors democràtics.