Discutir del que sigui

Les restriccions marcaran, també aquest any, les festes de Nadal. Teníem la il·lusió que ens en podríem deslliurar però toca tornar als àpats en petit format. Emergència obliga. A mi el que em sap més greu és haver d’ajornar un any més aquestes sucoses discussions, entre el gall d’indi i els torrons, que posen a prova la solidesa de les famílies multibombolles. Discussions com les del procés, que tan amoïnat tenien el ministre Fernández Díaz, o sobre les vacunes de reforç, cridada a ser el hit de les sobretaules d’aquest any. Mira que en tenim de temes per treure a mig dinar. Podríem enganxar-nos per si s’ha de prohibir o no fumar dins del cotxe o a les terrasses de bars i restaurants; per si la nova estrella il·luminada de la Sagrada Família millorarà l’skyline de la ciutat, per si es viu més bé al Madrid d’Ayuso o a la Barcelona de Colau. La qüestió és alimentar la flama polemista i oblidar-nos, ni que sigui durant unes hores, que vivim atrapats en una pandèmia que sembla no voler-nos abandonar. Discutir i estar junts per criticar i arreglar aquest món que se’ns escapa de les mans. Ho farem, d’una altra manera, encara que no siguem tants a taula. Intentant no perdre el bon humor i amb l’esperança de deixar aviat enrere aquesta època única que ens ha tocat viure.