Discutir del que sigui

Les res­tric­ci­ons mar­ca­ran, també aquest any, les fes­tes de Nadal. Teníem la il·lusió que ens en podríem des­lliu­rar però toca tor­nar als àpats en petit for­mat. Emergència obliga. A mi el que em sap més greu és haver d’ajor­nar un any més aques­tes suco­ses dis­cus­si­ons, entre el gall d’indi i els tor­rons, que posen a prova la soli­desa de les famílies mul­ti­bom­bo­lles. Dis­cus­si­ons com les del procés, que tan amoïnat tenien el minis­tre Fernández Díaz, o sobre les vacu­nes de reforç, cri­dada a ser el hit de les sobre­tau­les d’aquest any. Mira que en tenim de temes per treure a mig dinar. Podríem engan­xar-nos per si s’ha de pro­hi­bir o no fumar dins del cotxe o a les ter­ras­ses de bars i res­tau­rants; per si la nova estre­lla il·lumi­nada de la Sagrada Família millo­rarà l’sky­line de la ciu­tat, per si es viu més bé al Madrid d’Ayuso o a la Bar­ce­lona de Colau. La qüestió és ali­men­tar la flama pole­mista i obli­dar-nos, ni que sigui durant unes hores, que vivim atra­pats en una pandèmia que sem­bla no voler-nos aban­do­nar. Dis­cu­tir i estar junts per cri­ti­car i arre­glar aquest món que se’ns escapa de les mans. Ho farem, d’una altra manera, encara que no siguem tants a taula. Inten­tant no per­dre el bon humor i amb l’espe­rança de dei­xar aviat enrere aquesta època única que ens ha tocat viure.