Tribuna
Neoludites postmoderns
La robotització de la indústria és, avui per avui, un fet. Durant els darrers decennis, els robots industrials han anat, progressivament, reemplaçant els treballadors humans que feien tasques repetitives en el sector de la manufactura. Els robots més avançats, equipats amb sensors i manipuladors que funcionen amb algoritmes d’IA molt potents, comencen, de mica en mica, a executar las tasques manuals de caràcter no repetitiu.
A poc a poc, el cost dels robots minva i les seves capacitats creixen, de tal manera que és fàcil imaginar que progressivament reemplaçaran el treball humà en el sector dels serveis en el qual ha crescut el treball en els darrers decennis. Si aquesta hipòtesi es verifica amb el temps, els treballadors manuals poc remunerats que resten tindran el risc de desaparèixer en el futur.
Aquesta evolució, que hauria de comportar un creixement de la productivitat a partir de les noves tecnologies, no és, necessàriament, un progrés per als treballadors. Si no hi ha ajustaments estructurals i mesures compensatòries, hi ha el risc que augmenti l’atur en certs sectors i la desigualtat social si els perfils resultants d’aquesta millora de la productivitat, gràcies a les noves tecnologies, beneficien, principalment, els seus propietaris.
En aquest context és rellevant subratllar la responsabilitat dels dissenyadors dels robots industrials i dels enginyers en robòtica. Un enginyer en robòtica també ha de poder examinar les conseqüències de la interacció de les seves creacions amb l’entorn humà i físic. Tota preocupació relativa als perills potencials o als comportaments no ètics d’un robot ha de ser divulgada, independentment del fet de saber si un enginyer en robòtica és directament responsable. I, en el cas en què una utilització no ètica d’un robot aparegui solament després de ser posat en circulació, l’enginyer en robòtica ha de fer tot el que està a les seves mans per resoldre el problema.
El progrés de la robotització modifica profundament les condicions de treball i les feines. Treballar al costat dels robots exigeix noves competències professionals i la posada en marxa de noves mesures de seguretat adequades al lloc de feina.
La robòtica, que es caracteritza per una convergència de tecnologies, de progrés ràpid i per una reducció progressiva de costos, ¿pot ser integrada en les nostres societats sota les lleis del mercat actual? ¿Serà la causa d’una nova bretxa tecnològica, social i política? ¿Transformarà les relacions de poder entre els individus, els grups, les comunitats i els estats? ¿Modificarà els intercanvis socials quotidians esdevenint un element de la vida quotidiana, com ha transformat el sector de la robòtica industrial?
L’impacte de la robotització sobre l’economia corre el risc de ser fortament asimètrica. Els robots són cada cop menys cars i més eficients, amb la qual cosa l’interès econòmic per donar feina a treballadors poc qualificats comença a estroncar-se.
Tot això pot activar un moviment neoludita en ple segle XXI. Els països més pobres ja no podran fer valer els seus avantatges en termes de costos per atreure els empresaris, perquè aquests avantatges corren el risc de desaparèixer en l’era de la robòtica.
¿Com podran els països en vies de desenvolupament respondre a aquesta dilatació de la bretxa numèrica i robòtica i al perill que representa per a les seves estratègies de desenvolupament?
Tal com indica l’agenda 2030 de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible, aquests països s’han d’esforçar per retornar l’impacte potencialment alliberador de les dades obertes i de les megadades. Les dades són el motor de la revolució robòtica i han de ser emprades per defensar i protegir els actors que, altrament, corren el risc de ser deixats de la mà d’aquestes noves tecnologies.