De reüll
Dret a viure sense por
El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, va rebre ahir una bona notícia: el Tribunal d’Apel·lació de Gant denega la seva extradició a l’Estat espanyol. La notícia és bona perquè garanteix la vida en llibertat d’una persona que ha esdevingut un exponent de la llibertat d’expressió a Europa, però alhora és ben trista... O no és ben trist no poder tornar a sa Pobla per Nadal o Sant Antoni sota risc d’ingressar a presó?
La llibertat d’expressió és un dels principis fonamentals que Roosevelt promou l’any 1941 juntament amb el dret a viure sense por, entre d’altres.
Precisament, una de les conseqüències clares de la llibertat d’expressió és la llibertat de premsa, per la qual els mitjans de comunicació tenen immunitat per a la publicació i difusió d’informació veraç sense censura. Fins a quin punt estan disposats els mitjans de comunicació a fer ús d’aquest dret? Com es pot garantir aquest dret si en lloc de parlar de censura parlem d’autocensura? Qui posa en risc aquestes llibertats al segle XXI? La llibertat d’expressió i de premsa és indispensable per garantir la democràcia en una societat lliure, però tenim 293 periodistes empresonats arreu del món pel que han publicat. Es pot viure sense por defensant la llibertat d’expressió? Ho preguntem a Pablo Hasél?
