Les sibil·les i la reina Sibil·la

El poble de Fortià s’ha convertit en una drecera per anar a Castelló d’Empúries per carreteres secundàries, per evitar l’autovia que va de Figueres a Roses. Una opció que no agrada gaire als fortianencs, i que ha forçat l’Ajuntament ha instal·lar-hi semàfors per regular el trànsit. Cosa que obliga els automobilistes a aturar-se quan circulen pel carrer de la Reina Sibil·la, on passen just al costat d’un casalot renaixentista de l’any 1628. Un edifici, declarat bé cultural d’interès nacional, que des de la meitat del segle passat s’ha anomenat erròniament la casa de la reina Sibil·la de Fortià. Una teoria fomentada, sense cap prova documental, per l’advocat i polític falangista Andreu Brugués. La reina Sibil·la de Fortià va ser la quarta esposa del rei Pere el Cerimoniós i filla de Berenguer de Fortià, prohom de la noblesa rural empordanesa. Dona d’una gran bellesa, que pels seus orígens rurals i el poder que va arribar a assolir va ser molt criticada i alhora idealitzada. Una vida envoltada de llegenda, que alguns autors, com Pitarra a la Batalla de reines (1887), la presenten com una dona perversa i intrigant, dotada de poders malèfics, amb uns excepcionals dots sexuals que utilitzava per aconseguir el poder; però, d’altra banda, és mitificada com una persona molt intel·ligent que va ser víctima de les lluites de poder. Fos com fos, la història de la reina empordanesa és apassionant. D’alguna manera, i encara que no hi tingui res a veure, el personatge sembla lligat a l’origen etimològic del seu nom. Sibil·la és un personatge de la mitologia clàssica, grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses i sacerdotesses en el món antic i eren consultades per conèixer el futur. Ben segur que alguns dels detractors de la reina al llarg de la història han utilitzat aquesta suposa relació, quan la feien passar per una mena de bruixa. És clar que no té res a veure una cosa amb l’altra, i que la reina Sibil·la tenia un nom que era tradicional en l’època medieval. D’aquí a pocs dies aniré a Castelló d’Empúries, passaré per Fortià, per davant de la mal anomenada casa de la reina Sibil·la, i no deixaré de pensar en la reina empordanesa quan, assegut a la nau central de la basílica, escolti el mil·lenari Cant de la Sibil·la, una tradició d’origen medieval, recuperada com a cerimònia renaixentista, que representa el vaticini de la fi dels temps i que no té res a veure amb la nostra reina.