Almenys aquest home parla clar

No acostumen a expressar-ho tan clar, si bé tampoc amaguen les intencions. El seu mantra predilecte són els impostos –maleïts impostos!– que arruïnen l’economia d’un país i prometen sempre, sempre, abaixar-los sense especificar quins –directes, indirectes?– i a qui. I tenen els seus seguidors perquè han pervertit el sentit de la paraula i l’han convertida en la dolenta d’una pel·lícula en la qual ells s’atribueixen el paper de justiciers de les classes populars. Però s’obliden d’explicar d’on surt el diner per sufragar –per exemple– l’escola i la sanitat públiques, els serveis socials, les cases d’acollida per a dones maltractades. És clar que en els tres primers casos no necessiten accedir-hi, la pública és cosa de pobres i ells estan per la iniciativa privada i la meritocràcia contra la ganduleria dels que res no tenen perquè no s’ho saben guanyar, i en el quart cas defensen que la violència masclista és pura invenció de la ideologia de gènere subvencionada. Quan senten a parlar de drets humans se’n riuen i censuren el bonisme dels incauts que alimenta els paràsits o criminalitzen qualsevol gest solidari –sobretot si s’executa al mig del mar, per què venen?–. Són pobres perquè crien com conills, segur que ho hauran sentit a dir més d’una vegada. El multibilionari mexicà Ricardo Salinas ha decidit no donar-li tantes voltes justificatives: “La desigualtat és necessària per al progrés de la societat.” De quina societat? De la minoria que multiplica la fortuna explotant la resta? Ben segur, però almenys aquest home parla clar: és el sistema, estúpid.