Escàndol

Sincerament, no sé si el que em molesta més dels antivacunes és que consideren els vacunats uns idiotes. No només perquè, com si el personal científic i mèdic no tingués cap mena de credibilitat, ens veuen com a xais o conillets d’Índies, sinó perquè, sentint els seus discursos, sembla que creguin que ignorem la perversitat de les indústries farmacèutiques. Com no malfiar-nos d’un negoci amb uns guanys equiparables a la venda d’armes i el narcotràfic? Allò que, a més, escama és la permissivitat dels estats, si no se n’ha de dir connivència. Com pot ser que una investigació finançada majorment amb diner públic hagi donat peu als beneficis privats de les vacunes anticovid 19? Com pot ser que les farmacèutiques hagin torejat els estats no complint amb compromisos adquirits? Com és, al capdavall, que les patents no estiguin alliberades? I d’aquí que, en funció de qui pot pagar-les, hi hagi països on pràcticament no han arribat les vacunes, sense haver ajudat tampoc a crear-hi les condicions per conservar-les? Si no és per solidaritat, que sigui per egoisme: el virus, mutant-se, s’escamparà fins que no hi hagi vacunes per a tothom que en vulgui. Tanmateix, el negoci amb la covid-19 no es fa només amb les vacunes. Quants de diners s’han guanyat amb les mascaretes? Amb els PCR “privats”, el resultat dels quals se saben al cap de poques hores? Amb els tests d’antígens que, d’acord amb l’especulació derivada de la maleïda llei de l’oferta i la demanda, van pujant de preu? Si, com és el cas del nostre país, tots aquests productes no són subministrats de manera preventiva per l’administració pública, és clar que no estan a l’abast de tothom i que això té unes conseqüències en les persones amb menys recursos. Tot plegat és un escàndol.