Hi ha proteccions que maten

Eva i la seva filla d’11 mesos van ser assassinades per l’exparella i pare de la criatura, José, el 17 de desembre passat a Cantàbria. Una altra tragèdia, un altre feminicidi que una altra vegada ens demana que no mirem cap a un altre costat com van fer les forces de seguretat en aquest cas. Eva havia obtingut una ordre d’allunyament de José per maltractaments, lesions i amenaces, ordre d’allunyament que ell es va saltar, ella va trucar a la Guàrdia Civil, els agents es van presentar al domicili i no sabem què els va fer pensar que la dona no estava en perill i li van permetre que marxés tranquil·lament –li devien dir que allà no s’hi podia estar i que no es busqués problemes, que si hi tornava l’haurien de detenir, quina consideració!–. Però l’home tenia un propòsit i va tornar a la casa a descarregar la seva venjança damunt la dona i el nadó. Expliquem aquesta història perquè és representativa de moltes altres, i això, tant o més que un drama, és un crim del sistema que falla: de les 43 dones mortes el 2021, el 79% no havien presentat denúncia i tothom es pregunta per què. Potser la resposta la tenim en les 9 que sí que havien denunciat i en les 7 que se’ls havia decretat mesures de protecció que no havien servit de res. El factor de risc pot créixer en el moment de la separació i les proteccions que no són efectives maten; en bona part per això moltes dones callen. Ens preguntem: Per què no es creu prou les víctimes? Per què els maltractadors continuen lliures i no es col·loquen més braçalets telemàtics? Per què esquivar l’ordre d’allunyament no és sospitós?