Realment va de credibilitat?

Villarejo no té credibilitat. Això va dir la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, després que el comissari de policia jubilat hagués vinculat el CNI amb els atemptats del 2017 a Barcelona. I va demanar a la Generalitat que no faci el joc a l’excomissari. I Cunillera té raó. Villarejo no té credibilitat. Però en té l’Estat? En té el PSOE, que no ha aclarit qui era l’“X” dels GAL? O què va passar amb Mikel Zabalza? En té el PP després d’haver mentit amb l’11-M o de la negació que “M. Rajoy” en la caixa B de Bárcenas era Mariano Rajoy? El més trist és que l’Estat no obri una investigació, perquè en un tema tan dolorós com aquest no hi hauria d’haver ni la més mínima ombra de dubte. I totes les administracions implicades haurien de reclamar una investigació independent. Alhora, si Villarejo menteix, l’Estat ja triga a querellar-se. Amb tot, m’adono que la credibilitat poca cosa hi té a veure, després de l’ús que alguns fan d’aquest terme. Afagant-se al fet que Villarejo és qui és i al moment en què ho diu, molts han minimitzat la greu sospita llançada per l’excomissari, que ja planava feia temps. I aquests que ignoren, demanen ignorar Villarejo o el minimitzen per falta de credibilitat, prou que van creure uns informes policials que asseguraven que Rússia estava disposada a enviar 10.000 soldats a Catalunya perquè tot valia per carregar-se l’entorn del president Puigdemont. En realitat s’hauria d’haver exigit al Ministeri de l’Interior que expedientés els agents dels informes per apologia o banalització del nazisme en haver batejat l’operació amb el nom Volkhov, el mateix d’una batalla a l’URSS durant la Segona Guerra Mundial en la qual va participar la División Azul al costat de les forces nazis.