Opinió

A la tres

Contrastar i acceptar

“Posar en dubte les informacions no significa negar-ho tot o vincular-ho a teories conspiratives o de control massiu”

sembla que el sainet Novak Djokovic lluny d’arribar a la seva fi s’està convertint en un excel·lent guió per a una minisèrie a qualsevol plataforma digital. L’home, un dels grans tennistes a escala mundial i amb tants detractors com defensors, s’ha convertit en un heroi defensor dels drets individuals contra la tirania dels governs per a uns i en un empestat egoista que només busca el seu benefici en detriment de la salut col·lectiva per a uns altres. Sense terme mitjà, sense reflexió, sense informació suficient, milers de fans i no fans l’han situat a l’Olimp de l’efímera actualitat o s’han dedicat a deixar-lo com un drap brut. Ja ho tenen això, les xarxes socials: la perillosa immediatesa. Alimentades per informacions interessades, incentiven la crítica o l’elogi més intens d’aquells que combreguen amb posicions radicals. Res més lluny del debat serè i volgudament objectiu que no porta a l’enfrontament dialèctic, a l’assenyalament de l’adversari o a l’insult directe quan no hi ha més arguments.

Sobta encara, com a mínim a mi, que en una societat amb un accés tan fàcil a la informació, ens dediquem sistemàticament a fomentar la ignorància i a trepitjar el sentit crític. És ben cert que tothom se sent més còmode al costat de gent que pensa de la mateixa manera i que identifica els mateixos aliats i els mateixos enemics. Però amb això l’únic que aconseguim és una societat polaritzada, dividida i convençuda que els millors ponts que hi ha són els que es poden dinamitar. Posar en dubte les informacions no significa negar-ho tot o vincular-ho a teories conspiratives i de control massiu. Significa contrastar, verificar, comprovar. I acceptar el resultat, que no sempre és el que es vol.

En Novak Djokovic pot caure millor o pitjor com a personatge, però no és un messies salvador a qui expulsen d’un país per no doblegar-se a una malèfica ideologia que coarta la seva llibertat. És un senyor ric que va creure que a ell no li calia complir la llei i es va equivocar. D’aquí a apedregar-lo, però, tampoc cal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.