Al país de les meravelles

La classe política es con­jura ara per posar fi a uns pri­vi­le­gis labo­rals a tre­ba­lla­dors públics que ells matei­xos van aju­dar a crear fa catorze anys. Ho fan arran de la pressió mediàtica i ciu­ta­dana que ha gene­rat l’existència de per­mi­sos labo­rals a fun­ci­o­na­ris que els per­me­tien mar­xar a casa cinc anys abans de la jubi­lació amb el sou pràcti­ca­ment ínte­gre i amb unes quan­ti­tats desor­bi­ta­des segons les cate­go­ries. Però els polítics que ahir es posa­ven les mans al camp per aques­tes con­di­ci­ons labo­rals, i que a més exi­gien supri­mir-les, fa anys que inten­ten, sense èxit, regu­la­rit­zar del seu sou com a dipu­tats el cobra­ment d’unes die­tes per des­plaçaments que fins ara no tri­bu­ta­ven. L’última pro­posta que hi ha sobre la taula és un aug­ment de sou que equi­li­bri la pèrdua de les die­tes sense tenir en compte que no s’hau­ria d’equi­li­brar el que no s’hau­ria de cobrar. La dis­cussió se cen­tra ara en si la tri­bu­tació de les die­tes l’han d’assu­mir els dipu­tats o bé la cam­bra. Hau­rien d’haver tro­bat la solució con­sen­su­ada a finals del 2021, però con­ti­nua pen­dent el 2022. Així que aquest any hi haurà doble nego­ci­ació al Par­la­ment, posar fi a les llicències per edat dels fun­ci­o­na­ris, una des­pesa de 1,7 mili­ons d’euros, i regu­la­rit­zar el cobra­ment de les die­tes dels dipu­tats, un cost d’1.380.000 d’euros.