Rumb al 2023

A un any i mig de les elec­ci­ons muni­ci­pals, cap movi­ment polític és gratuït. Tot­hom pensa en el maig del 2023, mal­grat que ningú ho vol reconèixer. Absurd, tot sigui dit, això de no adme­tre que els engra­nat­ges dels par­tits tre­ba­llen amb un destí fixat. És aque­lla ves­sant d’infan­ti­lisme que té la política. Doncs bé, enmig d’aquesta atmos­fera elec­to­ral, sor­geix la polèmica a l’Ajun­ta­ment de Girona per com s’ha apro­vat el nou con­tracte de la neteja i de la reco­llida de resi­dus. El motiu de la con­trovèrsia és amb qui ha pac­tat el govern muni­ci­pal, de Junts i ERC, i a canvi de què. I el to del debat ha estat més encès que mai, i ha gene­rat una imatge, en con­junt, dece­be­dora. És evi­dent que amb qui es pacta és impor­tant, però ho és tant com l’acti­tud de les parts sus­cep­ti­bles d’arri­bar a un acord. La pre­potència o els aires de supe­ri­o­ri­tat no aju­den, ni tam­poc el fet d’usar el poder de fer pinça per posar con­tra les cor­des el teu rival polític. I fa la sen­sació que en aquest cas s’ha pecat una mica de tot. Els dards han anat en les dues direc­ci­ons i, al final, els que n’han tret més rèdit són els qui s’ho miren des de la bar­rera, els dos edils no ads­crits, ante­ri­or­ment de Ciu­ta­dans, que ges­ti­o­nen els seus suports a con­veniència mal­grat la seva insig­ni­fi­cança en el con­junt del ple. Són insig­ni­fi­cants, però deci­sius. I ho tenen clar.

La pre­gunta prin­ci­pal és si calia un nou con­tracte de la neteja. La res­posta és mil vega­des sí! I de manera urgent. La ciu­tat ha cres­cut, les neces­si­tats han can­viat i és clar que l’actual sis­tema estava des­fa­sat i el ser­vei no arri­bava a tot arreu amb qua­li­tat. Se m’escapa si la millor opció és un model de gestió pública, pri­vada o mixta. De fet, con­fi­ava –i con­fio– que els meus repre­sen­tants al ple sàpiguen tro­bar la fórmula adi­ent. I que, si això genera debat, es faci amb hones­te­dat, amb visió de ciu­tat i amb prou fle­xi­bi­li­tat perquè tot­hom cedeixi i tot­hom gua­nyi. I aquí s’ha suspès clara­ment. I és trist com­pro­var com cap dels qua­tre grans par­tits repre­sen­tats al ple muni­ci­pal fa la reflexió en aquest sen­tit. Reconèixer que s’ha fra­cas­sat en el debat polític i en la nego­ci­ació en un aspecte tan impor­tant com és la gestió dels resi­dus. En canvi, s’opta per l’estratègia del “i tu més!” o per la del silenci abso­lut per evi­tar que la mare­jada esquitxi. I el més trist és que tot fa pen­sar que en veu­rem més, d’aques­tes polèmiques. S’ha posat rumb al maig del 2023.