Cap més bicicleta blanca

Aquest diu­menge, un cen­te­nar de per­so­nes es van con­cen­trar a la car­re­tera que puja al san­tu­ari dels Àngels per recor­dar i denun­ciar la mort d’una ciclista el pas­sat mes d’octu­bre. El xoc mor­tal el va pro­vo­car un con­duc­tor begut, que, a més, va fugir. Al lloc de l’atro­pe­lla­ment hi ha ara una bici­cleta blanca.

La pla­ta­forma Mou-te en Bici, que con­vo­cava l’acte i que ha com­plert 25 anys, exi­geix des del dia de la seva cre­ació més segu­re­tat per als ciclis­tes. En repe­ti­des oca­si­ons ha dema­nat mesu­res com la paci­fi­cació del trànsit, més car­rers per a via­nants i ciclis­tes o cam­pa­nyes edu­ca­ti­ves. I ja fa temps, va pro­po­sar res­trin­gir el trànsit en car­re­te­res com la dels Àngels.

Ho trobo encer­tadíssim. Amb tants revolts, i tan poc espai, els ciclis­tes s’hi juguen la vida si han de coha­bi­tar amb els cot­xes. Es podrien pac­tar uns hora­ris. O fer talls inter­mi­tents... El que sigui per posar fi a les bici­cle­tes blan­ques. El febrer de l’any pas­sat, l’Ajun­ta­ment de Girona va apro­var una moció en la que els grups es com­pro­me­tien a estu­diar com limi­tar i regu­lar el trànsit en aquesta car­re­tera els dis­sab­tes, diu­men­ges i fes­tius de 8 del matí a les 12 del mig­dia. Però d’aque­lla ini­ci­a­tiva no se n’ha sabut res més.

Mal­grat la feina feta des de la pla­ta­forma, queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la segu­re­tat i també en el de la con­vivència entre ciclis­tes, via­nants i con­duc­tors. Ani­ria bé tenir unes nor­mes visi­bles, senya­lit­za­des, no només una orde­nança o unes reco­ma­na­ci­ons. Hi ha qui no ha après i no ha entès encara que les bici­cle­tes han vin­gut per que­dar-se. I que neces­si­ten espais segurs, com ara una xarxa com­plerta de car­rils bici o més res­pecte a la car­re­tera.

També és veri­tat que l’esforç de coe­xistència ha de venir de totes ban­des. Des dels col·lec­tius ciclis­tes cal seguir fent peda­go­gia per aca­bar amb com­por­ta­ments com les bai­xa­des en grup per la Ram­bla, la cir­cu­lació con­tra direcció pel Barri Vell o les bici­cle­tes enfi­la­des a dalt de tot del cas­tell de Sant Miquel, acom­pa­nya­des de música a tot drap. Situ­a­ci­ons així -no sem­pre amb gent de fora- no fan més que ali­men­tar la bicifòbia. I això és l’últim que volem.

Però, tor­nant a la con­ducció en car­re­tera, el mis­satge és molt sen­zill: el ciclista és extre­ma­da­ment vul­ne­ra­ble. Si te’n tro­bes un, calma’t, frena i dis­fruta del pai­satge. Així tots arri­ba­rem a casa.