L’ombra del blaverisme

L’entorn del president valencià Ximo Puig ha filtrat a la premsa que ajornarà una trobada amb Pere Aragonès, programada inicialment per tractar de temes mediambientals, a causa de l’emissió d’un anunci de la Plataforma per la Llengua als mitjans públics valencians. Potser la publicitat no estava gaire ben enfocada a l’hora d’evitar les habituals suspicàcies –s’hi emprava la fonètica oriental més pròpia d’altres latituds i la denominació “català” en comptes de “valencià”, que és el nom d’ús tradicional Sénia enllà–, però es tracta d’una campanya pagada per una entitat que té dret a fer el que cregui convenient, que no segueix les ordres de cap govern i que té diverses delegacions al País Valencià així com a tots els territoris de parla catalana. El PP i Ciutadans van fer alguna declaració al respecte, però la suposada polèmica no va tenir ressò més enllà d’alguns articles publicats en diaris digitals ultradretans d’escàs seguiment. De fet, amb prou feines es pot trobar algun comentari de protesta a les xarxes socials, essent aquest un espai especialment propens a amplificar qualsevol controvèrsia. La decisió del president Puig podria ser l’exemple perfecte d’allò que s’ha anomenat “efecte Streisand”, que consisteix en provocar involuntàriament que la gent es fixi en un assumpte que havia passat completament inadvertit. Afortunadament, queden lluny els temps daurats del blaverisme, però la seva ombra és allargada. Potser el fet que aquí expliquem és la mostra que el seu fantasma encara és capaç d’atemorir l’esquerra valenciana. L’altra versió dels fets descartaria el caràcter de pífia de la maniobra: Ximo Puig podria haver tret a passejar les despulles del blaverisme –en versió tova– de cara a unes possibles eleccions anticipades, aprofitant per marcar distància amb els seus socis de Compromís. Si es tractés d’això darrer, encara seria més lamentable.