A la tres
Els bancs i les persones
L’escena s’ha fet, malauradament, habitual. Dia 25 de cada mes, a la porta de l’única entitat bancària que queda al carrer principal d’un barri on n’hi havia hagut fins a cinc, hi fan cua unes quantes persones. La gran majoria són jubilades i van a treure els diners de la pensió. L’entitat bancària té quatre caixers automàtics a l’exterior i dos més dins de les instal·lacions. Les persones que fan cua cada dia 25 no utilitzen les màquines de fora, encara que estiguin lliures. No poden, perquè no en saben. El mecanisme que sembla fàcil per a algú de menys edat, per a ells representa un problema insalvable. Esperen que el treballador de l’entitat s’hagi aixecat de bon humor i atengui amb paciència i simpatia les seves demandes. Que els ensenyi, altre cop, sí, que la cartilla s’introdueix en una escletxa cap per avall i que cal prémer uns números en un panell potser massa petit per obtenir els diners. Els seus diners. Els que s’han guanyat després de treballar tota una vida i als quals només poden accedir gràcies a la bona voluntat dels empleats d’un banc que continua fent negoci amb els seus estalvis, però que ja no els té dins la llista de clients preferents a qui donar una atenció especial.
Potser, si hi ha sort, el treballador serà jove i no bufarà quan el client li faci repetir les instruccions per tercer cop. Li recomanarà que amagui els diners dins de la bossa i l’acompanyarà a la porta amb un somriure. Si té sort. Si no en té i els nervis li fan una mala passada, s’atabalarà davant del caixer, no entendrà el que li diuen, no sabrà què fer amb la cartilla i haurà d’aguantar les mirades de condescendència i falsa comprensió de la resta de gent que espera i té pressa. Haurà d’aguantar, un cop més, la sensació que la transformació bancària, aquella que ha de fer més senzilla la vida de la gent, li ha passat per sobre. Una transformació que no entén d’envelliment, només de resultats i guanys per molt que es pengi medalles assegurant que les persones sempre estaran per sobre de tot. No és cert.