Quin gran dia, ahir! Tant a Madrid, al Congrés, com a Barcelona, a la Ciutadella. S’ensumen dies de glòria per a la política aquí i allà. Tots aquells que deien que el tripartit va ser un Dragon Khan i que ja no sabien com qualificar el frenesí i la velocitat que han envoltat els governs del procés, ja poden exercitar-se amb el Paraulògic o fer immersions en el Fabra o l’Alcover-Moll si volen adjectivar el que s’acosta. Ni una cosa ni l’altra quedarà així. S’han masegat massa els egos. Que Podem s’hagi empassat la derogació de la reforma laboral que havia de ser immediata i automàtica, masega. Que la derogació s’hagi substituït per una reforma que se’n diu reforma perquè d’alguna manera se n’ha de dir, masega. Que ERC i Bildu els hagin dit que per aquí no hi passaven, masega. I que per portar endavant allò que mai t’hauries pensat que hauries de portar-hi hagis hagut de mendicar els vots de Cs, el PDeCAT i un vot equivocat del PP, masega. Valga’m Déu! Reformistes i gràcies a la dreta! Podem amenaça, d’entrada, que el sacrifici de Maragall a l’Ajuntament de Barcelona ja és un crèdit esgotat i que Aragonès s’haurà d’espavilar. Sense ells i sense la CUP, queda el PSC, com es veu a venir de fa temps, i masega. Com masega que a Barcelona el cas Juvillà va acabar, també ahir, amb un Torrent mal disfressat. Masega i masegarà perquè ERC té comptades les vegades que Borràs ha importunat Torrent i pensa tornar-les totes.