Catàstrofe

Fa poc, en el dia feliç a la Universitat de Girona en què Pere Portabella hi va ser investit doctor honoris causa, em va agradar veure presencialment, com a tantes altres persones assistents a l’acte, Xavier Graset. Li vaig comentar que, de fet, el veig gairebé cada nit a la televisió; sobretot fent atenció, cosa que em sembla una mica compartida, als moments en què entrevista persones amb llibres recentment publicats. Hi hauria molts altres moments per evocar del programa Més 3/24, alguns de particularment interessants i també de riallers, però el cas és que em va revenir (potser perquè, de fet, no me l’he tret del cap) un que va esdevenir-se durant una conversa amb els filòlegs i escriptors Pau Vidal i Enric Gomà, autors, respectivament, dels assaigs Nivell Ç i Prou catastrofismes lingüístics.

Vidal i Gomà van compartir la idea que no s’ha de caure en el pessimisme pel que fa a l’ús del català perquè, encara que moltes persones no el tinguin com a llengua preferent, el saben i el parlen quan els cal. Va sortir el tema dels joves, fent-s’hi implícit que tendeixen a abandonar el català. Aleshores Gomà va dir: “A aquests joves d’ara els hauran passat moltes coses quan arribin als quaranta o cinquanta anys: trobaran feines, es casaran diverses vegades, tindran fills amb diverses dones.” Jo, sincerament, no sé si l’ús del plural en masculí fa discriminació de gènere per si. Però m’atreveixo a dir que les paraules són reveladores d’alguna cosa arrelada. Si es diu que aquests joves d’ara “tindran fills amb diverses dones” vol dir que aquestes hi són excloses. Les dones no compten? Així doncs, no importa que elles parlin el català? El que compta és que ho facin els homes? Quina catàstrofe lingüística.