La ’Catalunya buidada’

L’expressió ’la España vaciada’ fa temps que s’usa per a identificar una part important del territori espanyol (principalment castellà) despoblat i amb un imparable declivi de les activitats econòmiques, socials i humanes. I ves per on que aquesta mateixa expressió comença a aplicar-se al cas català en el que ja es coneix com ’la Catalunya buidada’. No calen massa explicacions del significat; es tracta d’aquelles zones del territori amb pocs habitants, allunyades de les grans poblacions, amb una disminució imparable de la població. I de forma molt més recent, a aquest fenomen s’hi comencen a sumar altres processos desfavorables que tenen a veure amb un deteriorament dels serveis bàsics, com el tancament de les entitats bancàries rurals (incloent els seus caixers automàtics), el reduït (fins a un nivell ínfim) servei públic de Correos, o la jubilació sense relleu del personal sanitari (metges i infermers) de bona part de la Catalunya interior. Si bé és cert que s’estan buscant solucions a aquestes problemàtiques, això no treu que l’empitjorament de serveis rebuts pels ciutadans de l’interior és un fet inqüestionable.

Ara bé, el confinament de la pandèmia ha deixat entreveure les bondats de viure fora dels nuclis concentrats, amb la possibilitat de gaudir d’espais naturals i amb poca concentració humana. També l’augment del teletreball pot potenciar i facilitar la vida al camp i pot servir de contrapès a l’imparable buidatge dels pobles de bona part de Catalunya. Així, durant els darrers dos anys s’ha donat un cert canvi d’empadronaments de la ciutat cap als nuclis rurals. Caldrà veure si la tendència es manté en el temps, però hores d’ara tot sembla indicar que això no serà suficient per a redreçar la situació de despoblament i que bona part dels nouvinguts han ant a les segones residències, majoritàriament nuclis turístics on el concepte de ’buidats’ no seria tan aplicable.

Com pot fer les gestions bancàries una persona gran que no disposa de cotxe i que no té accés a internet ni a les eines informàtiques? I com pot demanar hora al metge per internet? Sembla raonable que aquesta mateixa persona hagi d’esperar pot ser tota la setmana per poder ser visitat pel seu metge de capçalera?. Els ajuntaments estan donant cobertura a tot aquest tipus de necessitats dels seus veïns però caldria que des de les institucions s’hi posés algun tipus de remei. La igualtat o desigualtat dels individus no només es mesura a partir de la renda ’monetària’ sinó també a partir de l’accés als serveis bàsics (sanitat, ensenyament, cultura, etc.) que garanteixen una qualitat de vida digna per a les persones. Tot això sense deixar de banda les qüestions de manteniment de l’ecosistema, dels hàbitats naturals, i totes les implicacions sobre la sostenibilitat ambiental que estan fortament amenaçades pel fenomen de ’buidatge’ de bona part del territori català.