Res d’heroic en una guerra

Com es fabrica un d’aquests herois que sembla que la humanitat necessita en la seva eterna pugna amb els déus guerrers de cada època? Pregunta retòrica: la història, les llegendes, la literatura, el cinema i ara també les xarxes forneixen un exhaustiu relat, ja sigui basat en grandiosos episodis èpics o en peripècies d’estar per casa que reclamen els seus cinc minuts o cinc segons de glòria. Aquests dies ens han mostrat la imatge d’un individu que s’enfronta sol al pas dels tancs russos –en una versió de Tiananmen 1989– com a símbol de resistència pacífica i ens han explicat que tretze guardes ucraïnesos es van negar a rendir un illot deshabitat i van ser bombardejats –i s’ha comentat: “Amb honor fins al final!” o “Quins ous!”– a la vegada que molts homes sense entrenament militar esperen ser reclutats per lluitar pel seu país, convertit en frontera conflictiva entre imperis. Atenció amb la mítica dels herois que cada bàndol engrandeix i difon entre els seus per estimular combats en què moren persones reals! Atenció amb la ideologia de la guerra que, descontextualitzada d’interessos geoestratègics i econòmics i fins i tot formalment refutada –tothom diu que vol la pau, sempre és l’altre qui ataca primer–, s’infiltra entre proclames a la pàtria i martirologis exalçats. L’única batalla que val la pena és la de la pau –la vida– i per a construir-la i defensar-la cada dia molts ciutadans anònims –també a Rússia i en altres indrets de tercera escampats pel món– són represaliats i assassinats. No hi ha res d’heroic en una guerra, tot és fracàs!