Qui juga amb foc al final potser es crema

Ahir el president de la Generalitat valenciana no va fer enviar 50 guàrdies civils a la Carrasqueta per precintar el repetidor de TV3. Sabia que una acció contundent podia desembocar en una batalla campal. Amb un diputat del Congrés –Agustí Cerdà, d’Esquerra Republicana–, un líder de partit –Enric Morera, del Bloc Nacionalista Valencià– l’incandescent Eliseu Climent i 20 fotògrafs i càmeres de televisió enfangats en la batussa.

Ahir el president de la Generalitat valenciana només volia constatar que manté la tensió per evitar que els valencians continuïn mirant-se una televisió “catalana”. Ahir el president de la Generalitat valenciana només volia convèncer uns pocs hipotètics votants de l’anticatalanista Coalición Valenciana que ell segrega millor anticatalanisme que ningú. Enhorabona. Ahir, en definitiva, el president de la Generalitat Valenciana només volia mantenir una farsa amb data de caducitat. Una vegada passin les eleccions, si aconsegueix la majoria absoluta –tot l’Olimp que ho impedeixi– el president de la Generalitat valenciana s’oblidarà aviat de les emissions de Televisió de Catalunya i recuperarà el seu anticatalanisme subtil. L’anticatalanisme que és antivalencianisme i que envia mestres que només saben castellà a les línies en valencià o que manté el castellà com a llengua prioritària de l’administració.

El president de la Generalitat valenciana ha decidit jugar amb foc amb la confiança que ningú no es cremarà. Don Francisco Camps ha decidit deixar-se caure per un pendent frenant de tant en tant per evitar prendre mal en la lliscada. Només hi ha un problema. Sovint qui juga amb foc es crema. I sovint qui es deixa caure es fa mal o en fa a algun altre. Que en el nostre cas sempre solen ser els mateixos.