Pa i circ del segle XXI

L’estratègia o cop d’efecte de fer unes declaracions incendiàries per tapar una situació negativa o incòmoda que perjudiqui un partit i/o un govern no és ni nova ni de bon tros original en política. Ja en temps dels romans, quan la fam o les epidèmies començaven a fer estralls entre el poble o les costoses i llargues campanyes militars generaven més maldecaps que no pas victòries que les justifiquessin, els cèsars de l’època sovint s’avançaven a possibles aldarulls i contraatacaven organitzant esplèndids espectacles gratuïts per tenir contenta la ciutadania. Res millor que pa i circ per desviar l’atenció del problema real, concentrar en el nou escenari fictici tota la propaganda i confiar que les veus crítiques quedin apagades pel soroll mediàtic.

Assistim, un cop més, a una manipulació barroera de l’opinió pública amb la complicitat, amb més o menys intensitat, dels mitjans de comunicació. De fet és el camí simple. Ven molt més l’estirabot d’un líder polític que la sovint feixuga informació sobre un aspecte que afecti la societat, que demana atenció i pensament crític. Vaja, que sempre és més fàcil seguir la veta que tan bé ha sabut vendre Telecinco i que es fonamenta en el falsament innocent entreteniment. Tot allò que crida l’atenció, que supera els límits de l’educació o del sentit comú rep una resposta immediata, sovint multitudinària i amb posicions antagòniques que no busquen arribar a cap consens. Tot plegar per fer bullir l’olla de la mediocritat i anar passant els dies sense afrontar el que és veritablement important i que fa avançar un país, però que demana esforç i capacitat.

Cansa el postureig, cansen les paraules buides, cansen les ganes de protagonisme, cansa l’esperit de generar polèmica gratuïta. I cansa, sobretot, la inevitable disculpa a mitges que sempre arriba poc després i que mai no respon ni al penediment ni a la reconciliació. Del tipus: “Lo siento, me he equivocado, no volverá a suceder.” Ho recorden?