Un far moral

Amb motiu de l’acte de reconeixement al primer rector de la Universitat, la UdG ha editat un llibre commemoratiu que va més enllà del recordatori emocionat d’una etapa i que se’ns mostra com un compendi essencial, prou ampli i significatiu, del pensament de Josep M. Nadal. S’apleguen, en aquest volum –Josep M. Nadal; UdG: Il·lusió, utopia, compromís– els discursos que va pronunciar com a màxim dirigent de la Universitat i també altres textos en els quals reflexiona sobre la pròpia institució, sobre l’educació, sobre els valors d’una societat en crisi.

Hi ha tres o quatre idees nuclears que val la pena destacar i que ell mateix es va encarregar de repetir en el seu discurs. La primera és la necessitat d’afrontar els reptes des del que ell anomena una “intel·ligència col·lectiva”, conscients, cadascun de nosaltres, de ser “les peces d’un tot”.

La segona, la comprovació que “la barrera que diuen que hi ha entre la realitat i la utopia no existeix”. És a dir, “la utopia és un mirar més enllà de la boira”, percebre la possibilitat de fer possible el que sembla incert o, directament, inassolible.

La tercera idea, relacionada directament amb l’educació, és la reivindicació absoluta i radical de la convicció d’ensenyar, la dignificació d’un ofici fundacional de la societat. L’última reflexió, tan pertinent com les altres, és la necessitat de lluitar contra el provincianisme que ens voldria ciutadans d’una globalitat només emmirallats en allò que pretesament és universal. “Hem d’acceptar i fer acceptar que només podem ser persones d’un món global des del nostre llegat cultural.” Per entendre’ns, la irrenunciable persistència a favor d’una llengua, d’unes arrels, d’una manera de contemplar la realitat. Pep Nadal ho ha fet sempre, però la seva última lliçó continua essent un avís per a navegants, un far moral i civilitzador.