Queipo de Llano no és mort

La comissària provincial de Pontevedra de la policia espanyola ha estat gravada fent brometes sobre la possible violació de dones catalanes. La gracieta s’emmarcava en una narració complaent de la repressió policial antidemocràtica del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i, concretament, deia que “ja els agradaria a algunes que els violés un policia antiavalots”. Més enllà de fer traspuar les pròpies fantasies sexuals de l’autora, l’acudit denota la pervivència d’una mentalitat obertament feixista en les institucions del que, en teoria, hauria de ser un estat democràtic. No respon a un lapsus el fet que el mateix personatge distingís entre zona “nacional” i “republicana” durant la seva al·locució, com si es mirés un mapa del 1938 des de la ciutat de Burgos. En aquell mateix context bèl·lic, el fastigós militar Gonzalo Queipo de Llano amenaçava les dones republicanes des de les ones d’Unión Radio Sevilla amb els mateixos recursos que un càrrec policial del segle XXI: “Aquestes comunistes i anarquistes s’ho mereixen. No han estat jugant a l’amor lliure? Ara almenys sabran el que són homes de veritat i no aquells milicians marietes. No se’n lliuraran per més que forcegin i espeterneguin.” La comissària, de nom Estibaliz Palma, ha estat destituïda del seu càrrec, per bé que no se n’anirà pas a la cua de l’atur, no patiu. Amb aquesta mesura disciplinària podríem pensar erròniament que el problema ha quedat resolt. Ara bé, el discurs va ser pronunciat en un homenatge a un company seu que havia participat en les accions contra l’independentisme català. A la gravació se sent el públic, que sabem que són altres membres del cos, rient i aprovant les sortides de to de l’oradora. És evident que parlava amb la franquesa de qui se sent en un ambient confortable i amistós. Per tant, la qüestió va molt més enllà de la destitució puntual d’un càrrec territorial.