Martínez Fraile

“El senyor Raimon Martínez Fraile cessa, a petició pròpia, com a delegat del govern de la Generalitat a Madrid, i se li agraeixen els serveis prestats”. Aquesta és la molt breu informació que els acords de govern d’ahir ofereixen sobre l’afer del senyor delegat del govern que es va dedicar a insultar l’expresident de la Generalitat, al més pur estil Valcárcel. En una frase tan curta destaquen dos matisos importants. El primer és que figura que el senyor Martínez Fraile plega perquè vol, quan tothom sap que l’han fet plegar i que si per ell fos n’hauria dit de més grosses i s’hauria quedat tan ample al seu despatx de Madrid. La segona curiositat és la formalitat aquesta d’agrair “els serveis prestats”. ¿Algú seria tan amable d’explicar quins serveis ha prestat al país el senyor Martínez Fraile en els quatre mesos mal comptats que ha estat delegat a Madrid? ¿Algú podria fer el favor d’explicar-nos quina una n’has de fer perquè deixin d’agrair-te els famosos i enigmàtics “serveis prestats”?

La tònica
Com que la informació oficial és tan escassa, cal refiar-se de la informació no tan oficial. Una font de la presidència de la Generalitat assegura que el problema de les declaracions del senyor Martínez Fraile és que “no estan en la tònica” que desitja el president Montilla. És ben evident que el president Montilla no vol que es diguin aquesta mena de coses en públic. Però també és evident que “la tònica” que domina a cal PSC és la dels que pensen el mateix que pensa el senyor Martínez Fraile.

Degradació
Quan ara fa tres anys es va produir el trist episodi de les declaracions del president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, sobre el llavors president Maragall, el conseller Joaquim Nadal va exigir una rectificació immediata i va remarcar que la infàmia no només degrada qui la utilitza sinó que també degrada la política i la democràcia. Quan la infàmia es produeix dins d’un mateix partit i afecta una persona tan significada com un expresident de la Generalitat, la degradació ja passa de mida. El grau de degradació de la vida política catalana a què hem arribat és espectacular. I els responsables de la degradació no són de Múrcia ni del PP, sinó de Catalunya i del PSC.