El drac aparca a la Devesa

Aquest any Sant Jordi cau en dissabte, que podria ser un dia qualsevol però no ho és. És el dia també de les compres i els encàrrecs, de vida social, i això dinamita la pau gironina entre els que conceben la diada com un ramblejar amunt i avall, i els que prefereixen quelcom més i en el nou emplaçament de la Devesa.

Anem a pams. És un dia per anar a comprar o és un dia de celebracions? Volem comprar roba, sabates o mitjons entre parada i parada de llibres? És una mixtura de tradició i consumisme? Els gironins immortals volen que es respecti la tradició i es mantingui viu l’eix comercial de la ciutat. Sostenen que Girona és això: la Rambla, Ciutadans, plaça Catalunya. És cert que el 2021, en plena pandèmia, es va decidir traslladar la festivitat de Sant Jordi a la Devesa a fi de respectar les distàncies de seguretat. Però ara els motius per a mantenir aquest canvi de lloc s’han plantejat no només per un tema d’espai, sinó també d’essència, i aquí sorgeixen els defensors del Sant Jordi 2.0.

Aquests animen amb la idea que la diada pot ser també l’excusa per gaudir de més vida cultural a la ciutat, amenitzar-la amb concerts, activitats lúdiques, etc. Aquest costat del ring visualitza que el Sant Jordi podria ser el bri d’una nova via d’entreteniment per a les famílies, i quin millor espai que a la Devesa?, un lloc tan tradicional com bucòlic de Girona i que podria emular la Fira del Llibre de Madrid, que s’ubica al parc del Retiro. Defensen que la Devesa aportaria tot allò necessari sense els inconvenients d’atapeïment que provoca el centre i permetria encabir-hi no només les parades de llibres i roses, sinó també barraques, escenaris, etc. En contra d’aquesta posició trobaríem probablement els veïns que es queixen pels temes de contaminació mediambiental, o aquells que veuen com es desnaturalitza aquesta tradició per a un xou consumista més del món actual. En resum, com s’ha escrit en anteriors ocasions, les tradicions ens estan contínuament preguntant quina ha de ser la seva essència, ser com sempre o ser reescrites. Ei!, i no oblidem el denominador comú de totes: els problemes de mobilitat provocats per la riuada de visitants per accedir a la ciutat. Així, doncs, facin les seves juguesques sobre si ens quedem quiets o ens movem, o si ens movem per fer que tot quedi igual.