La primavera, la sang altera

Per fi ha arribat la primavera, amb un esclat de colors, de joventut, de germinació, de plançons, de vida, d’ocells que sobrevolen els pobles,... segurament arreu es respira aquesta energia. En Miquel Martí i Pol diria:

“Heus ací: una oreneta, la primera, ha arribat al poble... L’oreneta ha volat, una mica indecisa, ran mateix de l’aigua del riu, s’ha enfilat pont amunt, ha travessat, xisclant, la plaça i s’ha perdut pels carrers en silenci...”

Un silenci que en d’altres primaveres està tacat de guerra propera,... o també llunyana i que sovint oblidem. Malauradament tenim primaveres plenes d’armes i enveges i revenges i històries passades que ens fan encara reviure moments de forta cruesa; on les imatges fosques, grises, tristes, contrasten amb aquest esclat de primavera.

I mentre seguim emprenyades per la manca de raonament, somnien amb un món amb vida, color i energia, on les armes desapareguin d’una vegada per totes i siguin definitivament aniquilades perquè només ens porten mort, crisi i a un món fosc i gris.

Una altra manera de fer és possible i ara és el que toca. I si d’alguna cosa poden servir aquestes guerres, que sigui per portar llarga pau als seus ciutadans i per iniciar el desarmament sense aturador al món.

Perquè defensar les armes amb el pretext que els altres, si ho saben, no les faran servir contra nosaltres és d’una gran estupidesa humana. No hi ha cap fonament ni raonament que pugui defensar-les. Els únics beneficiats són la indústria armamentista i la testosterona d’alguns, o potser de massa.

Perquè, tal com deia l’Arcadi Oliveres, la intel·ligència militar és un oxímoron.

Que les orenetes, malves, cabussets, clavells de pastor, blauets, lletereses, agrons, fonolls, cames llargues, gossets, oriols, roselles, puputs, corretjoles, tallarols, panicals, mallerengues, ravenisses, cardines,... ens facin la revolució, ens envaeixin i ens facin veure i viure un món diferent on les armes no acaparin portades ni titulars de telenotícies, i la intel·ligència, l’honestedat i la verdadera riquesa siguin una realitat al més aviat possible.