Democràcia limitada

La part més bèstia del columnari habitual de la premsa madrilenya escampa des de fa temps la revolta contra els resultats democràtics. Porten tota la legislatura bramant que hi va haver una conspiració, que Rajoy va perdre per culpa d’ETA i el PSOE i cavant barricades.

¿Com podran, doncs, acceptar després el resultat de les urnes si els són rebels? Ahir Luis María Anson, a l’espai habitual que ocupa al diari El Mundo Nonacionalista amb nom d’espècie, afirmava repicant el tambor: “Les eleccions a Espanya són lliures i els seus resultats, democràticament irreprotxables. Tret del País Basc. En aquelles províncies cada dia més estimades, la dictadura de la por ha privat al llarg de 30 anys de la llibertat d’escollir. El vot és condicionat per la por i també per la manipulació de l’educació i els mitjans de comunicació. [...] Vencedor el PP o triomfant el PSOE, caldrà acceptar democràticament el resultat en totes les províncies espanyoles. A les del País Basc, no. Allà no hi ha llibertat autèntica d’elecció”.

A les del País Basc, no, perquè al senyor Anson i la banda de vent de la premsa dels punys dialèctics no els agradaran. Només cal pensar per un moment què passaria a Espanya si el Partit Popular perdés de poc les pròximes eleccions o si les guanyés però el PSOE tingués majoria parlamentària amb tots els altres partits i formés govern. ¿Això no és por? La coacció de tota aquesta confraria és ben evident. Ells també en fan. I si ells fan por, els seus mitjans de comunicació intoxiquen i condicionen i els electors no aniran a les urnes en les pròximes eleccions generals en un clima de normalitat democràtica. Aplicant la seva pròpia recepta, doncs, no se’n poden acceptar els resultats. Però el problema no serem els altres, sinó ells mateixos.