Opinió

De reüll

La vida de les altres

La professora de dansa i l’exiliada russa compartien tardes i confidències a la Barcelona dels anys cinquanta. Era un espai privat i alliberador per a Emma Cáceres de la Calle, que impartia classes en una acadèmia i havia ballat amb el nom d’ Emma de Miranda , als teatres europeus, al so de Granados, Falla i Rimski-Kórsakov. La postguerra grisa i silenciosa també asfixiava les dansarines. És l’alumna de la professora i filla de l’exiliada russa, Natalia Demidoff, qui em parla de la família materna, originària de Kíiv, de l’avi afusellat pels bolxevics, d’un exili de russos blancs. Un dia la mare, Ada de Joltkevitch, li va entregar unes llibretes amb la cronologia familiar. La filla va recuperar fotos, cartes i documents per deixar constància de la seva història en diferents llibres. La vida de la professora de ball, la que es guardava en dues carpetes que el col·leccionista Lluís Molinas va salvar del drapaire, és a l’Arxiu de Palafrugell. Fa poc una amiga em comentava el cas d’una dona que cremava les fotos dels àlbums: sense fills, sense nebots, essent l’última, no volia que la seva vida acabés als encants. Preferia convertir en cendres les anècdotes vitals abans que fossin objecte de mercadeig. Carpetes en un arxiu o fotos esteses en una catifa espellifada al mercat de Sant Antoni a punt perquè alguna periodista vampiritzi la vida de les altres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.