Que bèstia i que trist!

És molt bèstia i molt trist (l’àvia Neus diria que ens hauria de caure la cara de vergonya) veure com s’oficien tots els preparatius per tornar a amagar les misèries de l’Estat entre la llei de secrets oficials, l’aquiescència de les esquerres i de les dretes i unes clavegueres que a poc a poc ens aniran presentant, però no gaire. Només la poteta. Com el llop. No sabrem mai de manera clara, ja podeu pujar-hi de peus, qui ha estat que ha manat infectar amb Pegasus l’independentisme. A l’estil que no vam saber mai qui era la X del Gal o quina era la identitat d’un tal “M. Rajoy” per més vegades que sortís en els papers de Bárcenas. Per això continuen insistint en el qui, quan el que té molts de pebrots és el quan. Una vegada més la cerimònia de la confusió. El cas és que, agradi més o agradi menys, ens indisposi més o ens indisposi menys, el PSOE ens ha tornat a aixecar la camisa o són una colla d’inútils. Només hi ha dues opcions. O hem facilitat l’accés al govern a algú que per agrair-ho mana que ens espiïn (la majoria de casos que s’han denunciat són posteriors a la sentència del procés)o hem facilitat l’accés al govern a un grapat d’incompetents que no saben ni que espia a l’engròs els seus socis. Ho repeteixo. El quan es va fer és tan vergonyós com el qui ho va fer. El quan el coneixem i, com que no volem molestar més del compte el nostre soci, li anem preguntant pel qui. Que bèstia i que trist!