Cases i destrals

L’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, ha estat el protagonista de les xarxes socials i de la majoria de mitjans dels darrers dies. La imatge d’ell brandant una destral li ha valgut aquest protagonisme mediàtic. Un cas que posa en relleu allò que res és blanc o negre i tot és ple de grisos.

Balliu és propietari de la finca que, segons li va fer saber la policia per Setmana Santa, havia estat ocupada. En tornar de viatge va veure que li havien canviat els panys i seguien ocupant la seva propietat. Coincidirem que la imatge de Balliu no és gens edificant, i menys per a un representant públic que ha de donar exemple. N’ha estat conscient i ha demanat perdó. Un polític que demana perdó, ja només per això crec que l’hauríem de posar en una llista a part. I després el fet. En el fil de Twitter on ell va explicar com es van succeir els fets gairebé tothom li dona suport. És propietat seva i la llei i els mecanismes legislatius no estan del seu costat.

És un cas que palesa la debilitat del propietari davant les ocupacions. Una realitat que demostra que els polítics que poden legislar no han fet la feina. Em sembla de paper d’estrassa que els grups a l’oposició li demanin la dimissió, però ai l’as, falta un any per a les eleccions municipals. M’és igual les sigles d’uns o altres, però suposo que si avui al vespre quan tornin de la junta de portaveus a la qual els ha convocat Baliu es trobessin que casa seva està ocupada se’n tornarien sense dir ni piu i entendrien els ocupants. Precisament Balliu, com a president del Consell Comarcal de la Selva, ha fet passos, fins i tot, amb el ministeri perquè un canvi legislatiu en l’àmbit estatal permeti als propietaris tenir més drets en el cas d’una ocupació. Un mal que pateixen molts municipis de la comarca de la Selva, on el munt d’urbanitzacions lluny dels centres dels municipis acaba afavorint ocupacions.

La imatge ha estat l’alcalde amb una destral, però la il·legalitat l’estaven cometent els joves ocupes. Els partits que li demanen ara la dimissió haurien de fer front comú a Madrid i on fes falta per canviar la llei i defensar el dret del propietari davant aquests casos i, òbviament, buscar solucions si al darrere de l’ocupació hi ha una problemàtica social, que no sembla pas que en cap cas hi fos en aquesta ocasió.