Pim, pam, Robles

Castigar i reprimir l’independentisme català, o basc, està ben vist i acceptat per la societat espanyola, que mai no ha qüestionat aquest objectiu i només puntualment ha hagut d’admetre errades, passades de frenada o conculcació de drets tan fonamentals o vergonyants internacionalment, que se n’han fet enrere o s’ha acabat condemnant l’Estat espanyol, com els cassos Atutxa o Otegi. Hi ha estaments estatals acostumats a espiar i espiar-se, i posats a fer-ho a catalans, també si ja estaven jutjats i a la presó, poc importa la legalitat. Posats a espiar, els alts càrrecs de la policia estatal no distingeixen entre polítics, banquers o altres agents.

El Catalangate havia de quedar impune o calia limitar-se a desatendre l’habitual queixa catalana. El govern de l’Estat no hi donava, inicialment, importància. Una setmana després, el deep state ja detecta que el tuf és tan fort que caldrà sacrificar algú per haver espiat desenes de ciutadans simplement pel seu pensament polític. El CNI filtrava ahir que disposava d’autorització del Suprem per fer el seguiment a polítics catalans. El Suprem els responia que no havia autoritzat mai Pegasus, el programa estatal d’espionatge. El govern de Sánchez mira de calmar els ànims amb una investigació del Defensor del Poble, convocant la comissió parlamentària de Secrets Oficials –on no es permetia l’accés als diputats independentistes– i obrint una investigació interna al CNI. Ja s’albira insuficient i Robles trontolla, i Sánchez, que si és informat de les actuacions del CNI, no sap on posar-se. No per l’amenaça d’ERC a la governabilitat ni pel trencament de relacions de la Generalitat, sinó per les acusacions encreuades desfermades entre organismes de l’Estat.

Altra cosa és que perilli la legislatura, perquè amb el pressupost aprovat Sánchez pot esgotar-la fins al 2023 i prorrogar comptes o buscar altres equilibris al Congrés un cop passin les eleccions andaluses. O demà mateix, amb les mesures econòmiques per la guerra, de difícil oposició per als actuals socis.