La reforma de la reforma

Avui, 1 de maig, és el dia ideal per recordar que els treballadors catalans patim, per partida doble, un règim laboral instaurat pel govern del PP i maquillat superficialment per PSOE i Podem per només un vot i encara per l’error d’un diputat del PP.

Així doncs, treballadors, siguem conscients que els convenis col·lectius estatals continuen prevalent per sobre dels autonòmics, i això impedeix coses tan bàsiques com ara tenir en compte el cost de la vida en aquell territori a l’hora de pactar els salaris als convenis d’empresa. Un fet que, evidentment, perjudica els treballadors de Catalunya, on el cost de la vida és clarament més alt que la mitjana espanyola: un salari digne a Extremadura pot ser indigne a Catalunya. Però això no s’ha tocat en la reforma de la reforma laboral: el que preval sempre és el salari pactat als convenis col·lectius d’aquesta Espanya de cafè per a tothom.

I com aquest exemple, molts més: la Generalitat no pot autoritzar expedients de regulació per acomiadar treballadors quan una empresa el presenta (sí que ho podia fer abans de la reforma del PP del 2012), ni tampoc pot lluitar contra l’abús dels contractes a temps parcial, ni fer polítiques pròpies en matèria laboral. Si hi ha un dia internacional al calendari que tots els treballadors ens hauríem de mobilitzar és aquest, perquè, al cap i a la fi, exercir el dret de manifestar-se ha estat, al llarg de la història, el dret fonamental que ha obert la porta a reclamar molts altres drets als quals no volem renunciar. Avui nosaltres tenim un doble motiu per fer-ho: com a treballadors i com a catalans.