Cases de vida

En quantes cases heu viscut? La pregunta sembla un mer joc trivial que no ha d’anar gaire enlloc. La feia fa una colla de setmanes a Twitter el geògraf i professor de turisme a la UdG José Antonio Donaire. I les respostes eren més que sorprenents. L’únic requisit que es demanava era que s’hagués viscut més de sis mesos en un habitatge determinat perquè fos comptabilitzat en aquesta enquesta.

D’entrada, un pensa i situa dos o tres pisos, a tot estirar. Però després hi sumes els pisos d’estudiants mentre et formaves lluny de casa i la xifra es comença a elevar. Tot i això, el meu cas no tindria cap interès en cap estudi universitari. En canvi, altres eren dignes d’una tesi per ells sols. Gent que en la suma arribava als 18 o 20 habitatges. Si tenim en compte que l’enquesta era per Twitter, i que potser la gent de més edat no té tanta habilitat digital, són gent que han voltat la seca i la meca i part de l’altra. En alguns casos la xifra era més modesta i se situava en deu o dotze habitatges, però hi afegien un condescendent “en tres continents diferents”. Com si ho fessin per fer-te adonar que tu no has viscut a més de cinc quilòmetres del teu lloc natal, si hi descomptem l’estada a Barcelona. És cert, però, que en aquest estudi sociològic també n’hi havia que es vanagloriaven de poder dir que només havien viscut en dues cases diferents al llarg del seu periple vital i encara no a un centenar de metres una de l’altra.

D’una pregunta que podia semblar accessòria, la riquesa de les respostes ens permetia fer tota una sèrie d’anàlisis, i ves a saber si un dels referents en turisme com és Donaire hi donarà forma d’estudi per fer-nos veure com la humanitat som al final depredadors d’habitatges. Potser tenim en propietat un pis, però la feina ens el fa deixar per viatjar lluny i ocupar un altre pis més lluny de les quimbambes. Tot i això, els que no heu tingut una vida promíscua en llars no us deprimiu. Haver viscut en un parell o tres de llars no és pas sinònim de tenir una vida avorrida o poc rica, perquè sovint les coses excitants, motivadores i d’aprenentatge no tenen res a veure amb on vius o si t’has mogut molt, sinó amb com afrontes la vida i amb quin esperit –tinguis l’edat que tinguis– afrontes els reptes que el periple vital ens va posant a tots al davant.