A la tres
Reforçar o reformar
De reformar a reforçar hi ha poca diferència, la mateixa entre l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, i la substituta, Esperanza Casteleiro. Però molta de sentit, perquè la ministra Robles no pensa modificar l’objectiu ni el funcionament d’aquest ens de l’Estat, ni aclarir qui espia, per què, ni com elegeix els seus objectius... i encara menys desclassificar els documents, com reclama l’independentisme català i Podem, per exemple. Havent canviat la directora per l’afer Pegasus dels mòbils ministerials ja n’hi ha prou, perquè del Catalangate no hi ha res a rectificar, sinó a reforçar la ciberseguretat.
De destitució a substitució ja hi ha més lletres de diferència. I més matisos. La dreta estatal –incloent l’ala dretana del PSOE– interpreta el relleu com una concessió als independentistes. A ERC i Podem se’ls ven com a destitució, i posaran èmfasi que no es repeteixin errades, vist que resulta impossible apartar Robles, que té ja més suport parlamentari (PP, Cs i fins i tot Vox) que el mateix Sánchez.
De renovació a limitació encara hi ha més diferència. El Tribunal de Comptes va renovar els seus membres i Sánchez va dur-hi juristes més progressistes, però no va aconseguir limitar les seves funcions ni que deixessin de reclamar compensacions als membres del govern català dels últims anys, tot i que la justícia ja ha jutjat o investiga l’acció exterior per una altra via. És la diferència entre canviar les competències i funcions d’estaments estatals que disposen d’impunitat per reprimir la dissidència ideològica, o permetre-la, encara que es qüestioni l’Estat. Ja s’albira que la següent reducció competencial autonòmica serà ampliar el cos de l’Alta Inspecció Educativa encarregada d’avaluar el 25%, i formada per dues persones que haurien d’avaluar 5.500 centres educatius. No ho deixaran en mans del cos d’inspectors de la conselleria, quan el TSJC ho especifica.
Perquè diàleg i repressió ni són sinònims, ni s’assemblen gràficament ni fa gràcia fer-hi cap joc de paraules.