Sort n’hi ha, del nostre civisme

És matemàtic. Qualsevol incident que afecta la ciutadania..., no ho sé, per exemple una apagada general (sí, ja sé que això és impossible, però que mai no ens falti la imaginació), i apareix el senyor important de torn per dir-nos allò de: “Voldria destacar el civisme de la gent”.

Home, com a membre de la gent que sóc, agraeixo el detall. Ja que, de tant en tant, som cívics, està bé que ens ho reconeguin, oi? És que és veritat. Qualsevol cosa que passa, au, sortim tots en massa al carrer a fer els incívics. Qui no ha aprofitat una apagada (sí, ja se que aquí mai no hi ha apagades, però és que la ignorància dels articulistes és enciclopèdica) per agafar les bombes atòmiques que té amagades a casa i ha començat a llançar-les com qui llança caramels quan passa la cavalcada de Reis... (ui, senyor fiscal general, perdó... No, res de reis, ni tampoc de prínceps), com llançar caramels quan passa qui passi.

I miri que no tenim motius per estar emprenyats. Per què hauríem de estar-ho quan, per exemple, veiem això allò que en diuen Red Eléctrica de Ejpaña i allò que en diuen Endesa que no es barallen per treure’s les puces de sobre?

Per què hauríem d’estar emprenyats si el senyor Endesa no s’ha passat els dos últims anys ensenyant-nos la Constitució per justificar l’“antes alemana que catalana” en comptes de treballar per fer una xarxa de país normal? Per què hauríem d’estar emprenyats si les explicacions oficials parlen d’una “xarxa debilitada” a causa de les obres en un aparcament de no-sé-on? Tothom sap que quan es fan aquest tipus d’obres, patapam, cau la xarxa. Per això a cap lloc del món no fan aparcaments. Ni a no-sé-on ni enlloc. Per què hauríem de fer cassolades espontànies davant d’aquesta situació de vergonya, d’imatge tercermundista i de desori, hein, si no en tenim cap motiu?

Sort n’hi ha del nostre gran civisme. Perquè, si no, algun dia l’espurneta d’una línia de tensió en mal estat podria incendiar els matolls que ens estan creixent des de ja fa massa temps.