Joan Fuster al Montseny

Enguany se celebra l’Any Joan Fuster amb motiu del centenari del naixement del sensacional intel·lectual valencià. La petja de Fuster va ser tan profunda que encara avui provoca un debat viu: la seva obra continua essent un punt de partida des d’on rumiar sobre la idiosincràsia del País Valencià i de la catalanitat. Se sap que el de Sueca va visitar per primera vegada el Principat l’any 1954, on hi establiria profunds lligams amb les ments pensants d’això que, sota el franquisme, se n’ha dit “l’exili interior”. El 13 de juny es va celebrar a Riells del Montseny el que es va anomenar “Festa Poètica”, uns premis literaris que es duien a terme amb el pretext de recaptar fons per remodelar l’església de Sant Martí d’aquell poble. En realitat, el rector, Mn. Pere Ribot, poeta i defensor de les llibertats de Catalunya, havia acollit a recer seu un acte reivindicatiu amb parlaments prou explícits i la interpretació de la sardana –aleshores prohibida– La Santa Espina. Grans noms de les lletres catalanes hi participaren: Carles Riba, Blai Bonet, Maurici Serrahima, Ferran Soldevila... També hi era un jove Joan Fuster que explicaria per carta que “fou una diada magnífica” i que “la visita a Riells em deixà molt optimista”, ja que, per haver-se fet de manera semiclandestina, havia congregat vora un miler de persones. Fuster va ser reconegut amb un dels accèssits del premi de poesia –el guanyador fou Riba– pels versos de Cinc invocacions. Tal com va recollir l’historiador Josep Clara, la presència de Fuster, juntament amb la de Bonet, provocaria algunes reflexions als informes redactats per un inspector de policia a les ordres del Govern Civil: “La presència d’un valencià i un mallorquí no pot menys que fer-nos recordar els Jocs Florals que anualment van celebrant a l’estranger els elements rojos-separatistes exiliats, responent a la seva irrisòria quimera de la «gran pàtria», integrada per les tres «nacionalitats» (Catalunya, València i Balears).”