Clos inclòs

Ja som al cap del carrer. S’ha col·lapsat la xarxa elèctrica perquè, com diuen el Col·legi d’Enginyers Industrials i la Cambra de Comerç de Barcelona, els catalans paguem el 25 per cent del total de la tarifa elèctrica i, per contra, les inversions a Catalunya amb prou feines arriben al 15 per cent. A més, l’any 2001 es va tancar el centre de control de la xarxa elèctrica de Barcelona i, actualment, tota la gestió es concentra exclusivament a la ciutat de Madrid.

D’aquí que aquest migdia Luis Atienza, director general de Red Eléctrica de España (REE), hagi estat fent esforços descomunals per prendre’ns el pèl i dissimular aquesta depredació constant sobre els recursos que genera aquest país i, alhora, camuflar com es pugui el desastre que significa una gestió avarament centralitzada. És la mateixa cara dura dels directius d’AENA, Renfe i Adif. I és aquell xiular i mirar cap al cel de José Luis Rodríguez Zapatero i els seus ministres, Clos inclòs.

Per cert, el ministeri d’Indústria és, tradicionalment, el que més titulars catalans ha tingut, al marge del partit que governés. Per aquell despatx del passeig de la Castellana 160 hi han passat Joan Majó, Josep Piqué, Anna Birulés, José Montilla i l’esmentat Joan Clos. Això per no remuntar-nos al franquisme.

Queda clar, doncs, que el problema no és on estigui empadronat el titular d’Indústria, sinó de quina manera es distribueixen els recursos de l’Estat i quin és el criteri per invertir en un lloc o en un altre. Els fets són aquests: estem en un país on els ciutadans arriben a ocupar les vies de Rodalies perquè estan desesperats i on les cassolades ja no es fan per causes nobles i filantròpiques, sinó perquè s’acaben la paciència i les espelmes.
Tot plegat està generant una reacció social evident. No, en canvi, una actitud paral·lela per part dels polítics professionals d’aquest país. S’equivoquen.