Eslovens

No tots els països poden pre­su­mir de tenir el con­cepte “amor” dins el seu propi nom. Eslovènia n’és una, i els pro­mo­tors turístics ho apro­fi­ten i dis­se­nyen mate­rial com calen­da­ris o postals on escri­uen “EsLO­VE­nia” perquè quedi clar. A més, la capi­tal, Ljubl­jana, també vol dir “esti­mada”. Per molt d’amor intrínsec que con­tin­guin, també han pas­sat per una guerra recent les feri­des de la qual encara no han cica­trit­zat del tot. Eslovènia és un país petit en dimen­si­ons, no arriba a dos mili­ons de per­so­nes. La seva força és un pai­satge mun­tanyós i una petita ober­tura al mar (molt minsa en com­pa­ració amb Croàcia, la veïna). La seva pre­o­cu­pació ambi­en­tal és altíssima.

Acaba d’irrom­pre a l’esce­nari un nou pre­si­dent, Robert Golob, engi­nyer, eco­lo­gista i opo­si­tor del pre­si­dent euro­escèptic que hi havia fins ara, Janša. Golob és un polític poc cone­gut, i la seva elecció encara sorprèn més en un país on no és difícil conèixer-se. El seu par­tit es diu Movi­ment Lli­ber­tat (Gibanje Svo­boda) i pro­met des­po­li­tit­zar els mit­jans de comu­ni­cació i llui­tar con­tra el canvi climàtic, una qüestió que pre­o­cupa molt en un país molt cons­ci­en­ciat col·lec­ti­va­ment. L’aus­te­ri­tat espe­rançada de la seva gent i l’atenció a la natura és un tret dife­ren­cial. És un país que es tracta bé, que té cura d’ell mateix i tot i la seva petita geo­gra­fia té un enorme poten­cial d’ober­tura men­tal.

És també una terra que té molt d’interès per Cata­lu­nya. Fa uns dies vaig rebre un grup de deu eslo­vens, que només en qua­tre dies ja inten­ta­ven dir parau­les i expres­si­ons nos­tres. Apren­dre una llen­gua no és només una difi­cul­tat sinó una acti­tud. Natu­ral­ment que hi ha per­so­nes a les quals la natura les ha dotat d’una faci­li­tat major per cop­sar idi­o­mes. Però l’acti­tud és pri­mor­dial. Els experts en màrque­ting eslo­vens seguei­xen jugant amb els cors, l’amor, l’esti­mació... i expor­ten així una idea posi­tiva de país. És sor­pre­nent que amb les afi­ni­tats que hi ha entre Cata­lu­nya i Eslovènia, i trac­tant-se de ter­ri­to­ris de la Unió Euro­pea, sigui impos­si­ble, per exem­ple, anar-hi amb un vol directe amb avió.

Des de diven­dres, 13 de maig, els eslo­vens tenen un home de nego­cis pre­o­cu­pat per l’edu­cació verda i la tran­sició energètica al cap­da­vant. Més que optar per ell i el seu pro­grama, sem­bla que els eslo­vens han deci­dit donar un vot de càstig a un pre­si­dent que els començava a inqui­e­tar per les seves pro­pos­tes simi­lars al pri­mer minis­tre Orbán a Hon­gria i per la seva poca duc­ti­li­tat vers les polítiques de la Unió Euro­pea. No l’han esco­llit només perquè hi cre­guin, sinó com a alter­na­tiva en el que ja no cre­uen. Aquesta és una de les mera­ve­llo­ses jugues­ques de l’art de la política: no t’escu­llen perquè ets bo. Ets el pre­fe­rit perquè des­ban­ques qui detes­ten. Els polítics saben, per tant, que per molta pre­pa­ració que tin­guin, per mol­tes com­pli­ci­tats, per molta dis­ci­plina interna que seguei­xin, els capri­cis de l’elec­to­rat sovint res­po­nen a altres lògiques. Són dinàmiques més volu­bles, no tant del cap com de les entra­nyes. Sovint es va a votar amb l’estómac i es prem més el botó de la ràbia o el càstig que el de la pro­posta i l’adhesió ideològica.

Els eslo­vens tenen molts rep­tes, des de desac­ti­var tics poc democràtics a ges­ti­o­nar els refu­gi­ats que pas­sen pel seu país o defen­sar els seus kilòmetres marítims. Hi ha una visió pro­eu­ro­pea alta, i és habi­tual veure la ban­dera eslo­vena i l’euro­pea, però Europa no pot ser només una ban­dera o una vaca finançadora. També estan pre­o­cu­pats per la defensa de la seva llen­gua i cul­tura, que no per petita és insig­ni­fi­cant. La fina línia que separa la defensa afer­ris­sada dels valors i l’exclu­si­visme pre­o­cupa el nou govern, que vol evi­tar acti­tuds xenòfobes i poc inclu­si­ves.

El país depèn en un 42% del gas rus i s’ha de garan­tir ener­gia per a l’hivern, i la nova agenda pre­veu política libe­ral, segu­re­tat energètica, digi­ta­lit­zació i un gir con­tra una manera d’enten­dre el naci­o­na­lisme que s’asso­ci­ava al popu­lisme. Golob, des­co­ne­gut, pot situar Eslovènia, poc cone­guda, com a cap­da­van­tera en poc temps també en digi­ta­lit­zació (tenen una car­tera minis­te­rial dedi­cada a aquest àmbit). Els eslo­vens volien un canvi i des que són inde­pen­dents albi­ren una lli­ber­tat que encara no han des­ple­gat del tot.