Eslovens

No tots els països poden presumir de tenir el concepte “amor” dins el seu propi nom. Eslovènia n’és una, i els promotors turístics ho aprofiten i dissenyen material com calendaris o postals on escriuen “EsLOVEnia” perquè quedi clar. A més, la capital, Ljubljana, també vol dir “estimada”. Per molt d’amor intrínsec que continguin, també han passat per una guerra recent les ferides de la qual encara no han cicatritzat del tot. Eslovènia és un país petit en dimensions, no arriba a dos milions de persones. La seva força és un paisatge muntanyós i una petita obertura al mar (molt minsa en comparació amb Croàcia, la veïna). La seva preocupació ambiental és altíssima.

Acaba d’irrompre a l’escenari un nou president, Robert Golob, enginyer, ecologista i opositor del president euroescèptic que hi havia fins ara, Janša. Golob és un polític poc conegut, i la seva elecció encara sorprèn més en un país on no és difícil conèixer-se. El seu partit es diu Moviment Llibertat (Gibanje Svoboda) i promet despolititzar els mitjans de comunicació i lluitar contra el canvi climàtic, una qüestió que preocupa molt en un país molt conscienciat col·lectivament. L’austeritat esperançada de la seva gent i l’atenció a la natura és un tret diferencial. És un país que es tracta bé, que té cura d’ell mateix i tot i la seva petita geografia té un enorme potencial d’obertura mental.

És també una terra que té molt d’interès per Catalunya. Fa uns dies vaig rebre un grup de deu eslovens, que només en quatre dies ja intentaven dir paraules i expressions nostres. Aprendre una llengua no és només una dificultat sinó una actitud. Naturalment que hi ha persones a les quals la natura les ha dotat d’una facilitat major per copsar idiomes. Però l’actitud és primordial. Els experts en màrqueting eslovens segueixen jugant amb els cors, l’amor, l’estimació... i exporten així una idea positiva de país. És sorprenent que amb les afinitats que hi ha entre Catalunya i Eslovènia, i tractant-se de territoris de la Unió Europea, sigui impossible, per exemple, anar-hi amb un vol directe amb avió.

Des de divendres, 13 de maig, els eslovens tenen un home de negocis preocupat per l’educació verda i la transició energètica al capdavant. Més que optar per ell i el seu programa, sembla que els eslovens han decidit donar un vot de càstig a un president que els començava a inquietar per les seves propostes similars al primer ministre Orbán a Hongria i per la seva poca ductilitat vers les polítiques de la Unió Europea. No l’han escollit només perquè hi creguin, sinó com a alternativa en el que ja no creuen. Aquesta és una de les meravelloses juguesques de l’art de la política: no t’escullen perquè ets bo. Ets el preferit perquè desbanques qui detesten. Els polítics saben, per tant, que per molta preparació que tinguin, per moltes complicitats, per molta disciplina interna que segueixin, els capricis de l’electorat sovint responen a altres lògiques. Són dinàmiques més volubles, no tant del cap com de les entranyes. Sovint es va a votar amb l’estómac i es prem més el botó de la ràbia o el càstig que el de la proposta i l’adhesió ideològica.

Els eslovens tenen molts reptes, des de desactivar tics poc democràtics a gestionar els refugiats que passen pel seu país o defensar els seus kilòmetres marítims. Hi ha una visió proeuropea alta, i és habitual veure la bandera eslovena i l’europea, però Europa no pot ser només una bandera o una vaca finançadora. També estan preocupats per la defensa de la seva llengua i cultura, que no per petita és insignificant. La fina línia que separa la defensa aferrissada dels valors i l’exclusivisme preocupa el nou govern, que vol evitar actituds xenòfobes i poc inclusives.

El país depèn en un 42% del gas rus i s’ha de garantir energia per a l’hivern, i la nova agenda preveu política liberal, seguretat energètica, digitalització i un gir contra una manera d’entendre el nacionalisme que s’associava al populisme. Golob, desconegut, pot situar Eslovènia, poc coneguda, com a capdavantera en poc temps també en digitalització (tenen una cartera ministerial dedicada a aquest àmbit). Els eslovens volien un canvi i des que són independents albiren una llibertat que encara no han desplegat del tot.