Descobrir Tosquelles

Trepitjo l’obra Caminar que Perejaume ha fet per a l’exposició sobre la figura recuperada del psiquiatra reusenc Francesc Tosquelles, que es pot veure al CCCB amb el títol Com una màquina de cosir en un camp de blat”, que ja ha s’ha exhibit a Tolosa de Llenguadoc i que anirà a Madrid i Nova York, i que genera un seguit d’activitats tant a Barcelona, com a Reus i Girona. Em trec les sabates i els meus peus s’adapten a la superfície rugosa, la de l’escorça d’un seguit d’arbres surers, que dificulten la passejada a risc de caure. Ja al carrer abans d’entrar al CCCB, una sentència de Tosquelles alerta que “quan passegem pel món, el que compta no és el cap, són els peus”. El mètode hipocrític, que connecta amb el surrealisme, fent crítica des de sota, convocant el dret a la deambulació, per algú com ell que va patir dues guerres, camp de concentració i exili: “són els peus els que fan experiència de frontera”. Francesc Tosquelles, psiquiatra republicà (Reus 1912- Granges d’Òlt 1994), és una figura reconeguda universalment i sobretot a França, on es valora la seva feina a l’hospital psiquiàtric de Saint Alban. Allí va conèixer Paul Eluard, Tristan Tzara i Antoni Artaud i va estendre la seva pruïja per curar les institucions, curar els hospitals, perquè només així es poden curar els malalts. Aquestes coneixences, i especialment la de Jean Dubuffet, van acabar d’arrodonir l’experimentació amb l’art, la cultura i les seves bondats terapèutiques. L’Art Brut agafa volada amb les obres d’interns, però també de refugiats i exiliats, de desplaçats. L’exposició del CCCB permet explorar tants fils que ens omplen com qui omple un full davant l’horror vacui. I d’entre aquests, i aquests dies: la guerra. Deia Tosquelles el 1938: “Es pot dir que per a nosaltres la guerra és una mena de paradís.” I encara el 1987: “si no fos que causa morts, hauríem d’organitzar per cada generació almenys una o dues guerres”; i és que “ només en aquesta situació entenem coses que no entenem d’una altra manera”. La bogeria del món és el mirall de la dels bojos.