Periodistes, en el punt de mira

Els periodistes estem en el punt de mira. I no d’una forma metafòrica, sinó literalment. A Mèxic, la setmana passada, tres periodistes van ser assassinats i ja són onze des que va començar l’any. És un fet que comença a ser tan habitual que cal fer un esforç per no resignar-se i normalitzar-ho. Els informadors mexicans s’han convertit en objectius perquè sens dubte són l’enemic més incòmode dels clans del narcotràfic i els qui persegueixen els responsables de les desaparicions i l’assassinat de centenars de dones.

Si no ha llegit o escoltat res del que va tornar a passar la setmana passada a Mèxic, potser sí que li sona l’assassinat de la periodista palestina d’Al-Jazeera Shireen Abu Akleh mentre cobria una operació militar israeliana al camp de refugiats de Jenin. Massa sovint passa que les forces regulars dels exèrcits es comporten igual que els delinqüents. A Ucraïna les autoritats locals han registrat la mort de cinc periodistes des de l’inici de la invasió i un encara està desaparegut. En total, han documentat fins ara 148 crims contra informadors i mitjans de comunicació.

Els informadors que no defugen situacions difícils o que es desplacen a cobrir un conflicte armat saben els perills que assumeixen, i són conscients que la seva condició professional no els deslliura dels riscos que corre el conjunt de la població. Segons Reporters sense Fronteres, des que va començar l’any ja han estat assassinats 28 informadors, entre col·laboradors de mitjans i periodistes (dades recollides en el moment d’escriure aquest article). El que està passant és que la condició de reporter ha passat de ser un salconduit a un reclam per a les agressions. I això també ha passat a casa nostra.

Ja se sap que el control de la informació és un dels objectius prioritaris de les parts en qualsevol enfrontament o conflicte. Conscients dels efectes del control dels mitjans de comunicació com a vehicle de difusió de la propaganda política, en la segona meitat del segle passat es van posar les bases del que vam batejar com a periodisme independent. Era la reacció a les conseqüències devastadores d’una societat polaritzada i, sobretot, una declaració de principis. Llavors van ser necessàries empreses fortes per suportar pressions i boicots i sobreposar-s’hi. I ara cal reforçar projectes editorials –públics i privats– que permetin mantenir aquest compromís.

La generalització de l’ús de les xarxes socials per compartir informació va crear un miratge en què semblava que es dibuixava un espai de veritable democratització, en què tothom podia participar de la difusió de les notícies i les opinions al marge dels interessos creats. Però el fet que la lluita contra la desinformació a la xarxa hagi esdevingut una prioritat per als governs occidentals demostra que la realitat ha estat molt diferent. De fet, avui podem constatar que, si parlem d’informació, les xarxes han esdevingut una mena de paràsit que el periodisme no ha entès que l’estava afeblint xuclant-li els recursos i el públic. Però sobretot li ha restat credibilitat, situant al mateix nivell la informació de qualitat, compromesa i aconseguida amb esforç i de vegades pagada a un preu molt alt, i les opinions sense fonament, les notícies interessades i les mentides. Ha estat un gran error. A ningú se li acudiria fer passar per la mateixa canonada l’aigua potable i les aigües residuals.

Però en últim terme aquesta és tant una qüestió d’oferta com de demanda. La sensació de sobreinformació que té una gran part de la ciutadania la porta a no sentir la necessitat de pagar per aconseguir una informació amb garantia de qualitat. La informació periodística és un producte contrastat i contextualitzat, una eina per construir el nostre propi coneixement i per no haver de dependre de la interpretació interessada que puguin fer d’altres. Per oferir aquest producte de qualitat encara hi ha molts professionals compromesos que, fins i tot, estan disposats a donar la vida. El repte és que això generi almenys tant interès en els destinataris a qui van dirigits aquests esforços com preocupació en els que volen evitar-los.