A la tres
Les curiositats d’Omella
Vaig llegir una piulada, que l’autora ja em perdonarà perquè no recordo el seu nom, que ho resumia a la perfecció: una dona als setze anys no és prou madura per decidir per si sola si pot avortar però, en canvi, sí que ho és per ser mare. La gran incoherència que els sectors més conservadors defensen a ultrança. Ara que el govern espanyol té sobre la taula la nova llei de l’avortament, tornen a emergir les faccions que s’autoanomenen “pro vida” –com si la resta fossin els defensors de la mort i la destrucció!–, amb l’església institucional liderant-les i intentant influenciar en les decisions polítiques.
Diu el president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, que és “curiós” que la nova llei es tramiti en un moment de crisi política. “Potser és per desviar l’atenció d’altres temes que són importants”, es va atrevir a dir. Com? Que el debat sobre l’avortament no és prou important? Que la llibertat de decisió de la dona sobre el seu cos i la seva vida no és important? Curiós?
Hi ha altres coses que són més curioses. Per exemple, és curiós que el líder de l’església espanyola trobi una “barbaritat” que es permeti avortar a les menors de setze anys sense el permís dels seus progenitors i, en canvi, menystingui les circumstàncies que han portat a aquesta situació, la càrrega psicològica que comporta i el sentiment de culpabilitat que genera el fet de prendre la decisió. En canvi, res d’això és un impediment per ser mare en plena adolescència. La figura de la dona tractada simplement com un transmissor de vida, i no com una vida en sí mateixa. És curiós, també, que Omella critiqui que s’utilitzin valors morals per fer política, quan l’església ho ha fet tota la vida. És curiós que digui que la legislació ha d’anar cap al camí del respecte a la societat quan el més deferent amb les persones és reconèixer i defensar el dret a decidir sobre la seva vida i el seu futur. És curiós que demani ajut per les mares que no volen avortar i, en canvi, el negui per les que sí que ho volen fer. És curiós. Molt curiós!