De les mentides a la matança

Tantes vegades que ens ho hem preguntat: com és possible que un poble culte, a l’avantguarda de l’art i del pensament com l’alemany dels anys trenta caigués seduït per les mentides de la propaganda nazi fins a abraçar la barbàrie dels camps d’extermini? Cínicament i encertada, Goebbels n’explicava l’estratègia, aquella de repetir mil vegades una mentida –sobre els jueus, els gitanos, els comunistes... etc.– fins a convertir-la en veritat. I qui diu Alemanya, diu Ruanda, Bòsnia, Ucraïna, diu... allà on s’han perpetrat persistents maniobres de deshumanització de l’altre per a convertir-lo en boc expiatori, el bany de sang ha estat assegurat. S’aprèn de la història? És obvi que hi ha qui no té cap escrúpol a jugar amb els episodis més luctuosos per a repetir resultats –o millorar-los, que tot és possible–. Posem per cas l’actual campanya per a les eleccions andaluses, on el baronívol Santiago Abascal –i també la candidata Macarena de Graná– s’han afanyat a recuperar la teoria de la gran substitució que l’extrema dreta passeja arreu i segons la qual hi ha una agenda oculta avalada pels grans partits i per les institucions per anar reemplaçant la població blanca dels països occidentals per immigrants subsaharians i musulmans fins a convertir-los en els grups hegemònics. Justament per a evitar-ho un jove supremacista va matar dissabte 10 persones afrodescendents en un supermercat de Búfalo, a l’estat de Nova York; aquesta és la mena d’inspiració que provoquen els racistes amb un micròfon davant. La gran substitució? La de la democràcia i finalment la de tots nosaltres.