El rei ens torna desentrenat

Un dia d’aquests, en el programa de la televisió en què experts forjadors competeixen, hi forjaran la cara dura del rei emèrit. I aprofitaran les brases per fondre-hi la dignitat dels súbdits que aquest dijous, complint els pronòstics cortesans, li van parar la catifa vermella per festejar-ne el retorn. La mateixa setmana que la justícia belga ha exonerat Valtònyc perquè la llibertat d’expressió passa davant de suposades injúries a la corona, aquí li feien l’onada al retrobament de Joan Carles I i “als amics de tota la vida”, que ves a saber quantes coses entranyables hi han compartit. Si existís el Codi Penal de la Dignitat, caldria aplicar la presó permanent revisable a tots els aduladors i bufons d’un personatge que la justícia espanyola no ha sabut –o no ha volgut– processar per unes malifetes que al final han prescrit. És clar que la dignitat humana sempre té un preu, ho acaba de demostrar simultàniament el fill, amb el vergonyós sopar de gala i els honors militars dedicats a l’emir de Qatar, un altre que a la forja solidificaria bones galtes. El retorn del rei –quin sacrilegi a la trilogia de Tolkien– ha obert informatius com si durant aquests dos anys d’absència l’haguéssim trobat veritablement a faltar. La vigília, el programa Corazón de TVE ja va dispensar-li una premonitòria raspallada, enviant a Sanxenxo una reportera amb la missió de constatar com “absolutament tots els veïns consideren l’arribada del rei una cosa positiva en tots els sentits”. La Corinna, Hisenda, els elefants i segurament el mateix Felip VI no poden pas compartir el mateix entusiasme acollidor. Les genuflexions van continuar ahir al club nàutic, tot plegat amb l’aire llastimós d’aquell que per tenir un sopar d’aniversari abans truca un per un per un els amics per tal que hi assisteixin. Joan Carles ha advertit que ve “desentrenat” i fa por imaginar de què serà capaç quan hagi recuperat la forma. Per cert, una altra dignitat per terra, aquesta la professional: què carai hi feia una nuvolada de periodistes rere les xarones tanques grogues si l’únic retratista capaç de copsar imatges passables l’havia llogat el mateix rei de la festa?