Piolín no paga traïdor

Els socialistes han volgut justificar que Pedro Sánchez parlés de “piolins” al Congrés perquè el terme simbolitza les pèssimes condicions en què el govern de Rajoy els va enviar a l’acció patriòtica d’atonyinar catalans. Tan cardats estan si és un simbolisme com si és que Sánchez va fotre la pota i se li va escapar. No estan per a simbolismes nous, els patriotes espanyols. Fan prou amb els de sempre, de simbolismes. Els diguis “piolins” o els diguis “hache”, ells no paguen traïdors. Ho van aprendre dels romans quan no varen pagar als que havien traït Viriat. A Espanya alguns valors són de quan les granotes portaven espasa. Marlaska va anar divendres a Àvila, a l’acadèmia de policia, a presidir l’acte de jurament dels nous agents de la policia espanyola i el varen xiular a cremadent, que deia l’àvia Neus. A fora l’esperaven els sindicats. Xiulada. A dins hi havia els familiars dels policies que juraven. Xiulada. I què us sembla que hauríem sentit si haguéssim posat un Pegasus o un Candiru al cervell de cada policia graduat? Xiulada. Però a Marlaska se li’n fot com del que vostè i jo hem trobat avui. Ell diu que els que xiulaven eren quatre i que al final s’adonaran que ells sí que es preocupen de les condicions en què lluiten per l’honor de la pàtria, i que per això han pujat un 25% el sou a policies i a guàrdies civils; i que per això n’han contractat deu mil més, perquè no s’estressin. Pobre Piolín!