Lliçó sobre clavegueres

Les decla­ra­ci­ons de l’exco­mis­sari de la poli­cia espa­nyola José Manuel Villa­rejo, amb veri­tats, mit­ges veri­tats i men­ti­des, aquest dis­sabte al FAQS, no fan res més que cor­ro­bo­rar allò que hem escrit en dife­rents oca­si­ons: que l’Estat Espa­nyol està en guerra con­tra l’inde­pen­den­tisme i que tot s’hi val a l’hora d’enfron­tar-se’hi.

En les més de dues hores d’entre­vista, l’exco­mis­sari ens va ben il·lus­trar com actuen les cla­ve­gue­res de l’Estat i, sobre­tot, que ho fan amb el beneplàcit dels governs de torn. I també que, per defen­sar la uni­tat d’Espa­nya, tot és pos­si­ble. Des de difon­dre docu­ments fal­sos per influir en les elec­ci­ons fins a espiar polítics inde­pen­den­tis­tes o fer empre­so­nar durant dos anys l’expre­si­dent del Barça San­dro Rosell. Coses “xun­gues”, diu Villa­rejo que s’han fet al CNI i a la poli­cia i la Guàrdia Civil. També que “calia fer-les” perquè hi ha un “bé supe­rior” que és la uni­dad de la patria i que, per tant, aques­tes coses “xun­gues” poden ser il·legals, però no “il·legítimes”. Que estem en democràcia, però a qui li importa això per tal que els cata­lans no se sur­tin amb la seva?

Tot ple­gat, a més, amb la con­nivència d’un apa­rell judi­cial que, davant tanta por­que­ria escam­pada per Villa­rejo, pre­fe­reix callar en comp­tes d’inves­ti­gar. L’exco­mis­sari va asse­nya­lar, per exem­ple, la jut­gessa Car­men Lamela, la que va man­te­nir a la presó Rosell, la que va fer empre­so­nar els joves d’Alt­sasu i la que, amb menys­preu, mirava el mòbil men­tre pre­nia decla­ració als con­se­llers del govern català abans d’enviar-los cap a les cel·les de Soto del Real i d’Alcalá Meco. Es veu que Lamela va dema­nar, “a canvi d’aju­dar”, ser jut­gessa al Suprem. Ja ho és.

Lamela és un cap ben visi­ble, però en tota la repressió cap a l’inde­pen­den­tisme hi han par­ti­ci­pat de bon grat jut­ges i fis­cals ben pro­pers, el braç armat d’un estat dis­po­sat a tot, menys a accep­tar la volun­tat dels cata­lans.