Plensa vol silenci

No devíem triar el millor dia per anar a veure l’exposició que l’escultor barceloní Jaume Plensa té a Ceret. El cap de setmana passat, la capital del Vallespir (o de la Cirera) va celebrar la 28a festa del seu preuat fruit. I tots els carrerons d’aquesta vila, que normalment conviden a un passeig tranquil, acomboiat per l’aigua dels seus populars canals, es van omplir a vessar de gent vinguda d’arreu, atreta per les parades de cireres i productes artesanals i per les desfilades de bandes. Vam pensar, però, que el Museu d’Art Modern, que acull la mostra que porta per títol Chaque visage est un lieu –“Cada rostre és un lloc”–, seria un reducte de pau on podríem contemplar aquesta col·lecció d’acord amb l’esperit de recolliment que Plensa hi reivindica. Però res més allunyat de la realitat. La situació va ser surrealista: visitants demanant a d’altres que abaixessin el to de veu a la manera de Plensa, és a dir, amb aquest gest tan universal de posar el dit índex als llavis que ell reprodueix en moltes escultures. Vaig sortir del museu amb un sentiment agredolç i amb ganes de retrobar-me amb la poesia de l’artista a casa, admirant el pòster de la mostra que vaig comprar. Tot i això, visitar l’exposició, que es pot veure fins al 6 de juny, val la pena. Plensa convenç sempre.